dissabte, 4 de novembre de 2017

ARÇ BLANC

(Crataegus Oxycantha i Crataegus Monogyna)

Català:: arn, espí blanc, pometes de pastor, mallol; 
Castellà: majuelo, espino albar, matapiojos;
Francès: epini blanche, aubépine ;
Anglès: hawthorn; Occità: boisson blanc, espinha blanca, poumetier.
Alemany: eingriffeliger weibdorn. 

FamíliaROSÀCIES. 

Floreix: Març/Juny.
Alçada: 1 a 6 m.
Medicinal.


És un arbust ple d’espines que creix en terrenys secs i pedregosos. Floreix d’abril a maig amb unes boniques floretes blanques i el fruit comença a madurar a partir de l’agost, tot i que encara se’n poden veure aquest mes per Llers.

S’utilitzen les dues varietats per igual tot i que aquí el més habitual és el “monogyna” que es diferencia de “l’oxyacantha”, una mica per les fulles però sobretot perquè el d’aquí el fruit té un pinyol i l’altre en té dos o tres.


Imatge de wikipedia.

Actualment és molt utilitzat en molts preparats fitoterapèutics i s’usen sobretot les flors i els fruits que contenen flavonoides, els quals actuen  molt positivament sobre el cor i l’aparell circulatori: pot ajudar en insuficiències cardíaques, en arteriosclerosi, en lesions valvulars, o en infarts recents, també quan hi ha arrítmies, per tant és cardiotònic. 
Té també un efecte regulador de la tensió arterial tan si és massa alta com si és massa baixa, tot i que l’efecte és més evident i ràpid sobre la hipertensió
I una acció que sovint no es té massa en compte és el seu efecte sedant del sistema nerviós simpàtic, sobretot per les persones que senten opressió al pit, angoixa, insomni... pel que és un bon ansiolític, molt efectiu doncs per a qualsevol desequilibri neurovegetatiu.






   
S’UTILITZA :

  • En infusió d’uns 60 grs. de flors (unes 4 cullerades soperes) per litre d’aigua i a raó de 3 o 4 tasses/dia. Es recullen a la primavera quan estan a punt d’obrir-se i es fan assecar de pressa, en un lloc airejat a l’ombra; un cop seques cal posar-les en capsetes sense prémer.
  • Els fruits frescos no tenen tants principis actius però també son efectius i a més son anti-oxidants.
  • En extracte sec o gotes. En aquests casos si que ha d’estar especialment recomanat per professionals.
La seva toxicitat és molt baixa pel que no té efectes secundaris si es tenen en compte les dosis recomanades, - com totes les plantes - i sota supervisió professional.
Espero que no t’hagi de fer falta...

(Text publicat a la revista Lèrtio de la tardor-hivern del 2.010 per Carme Frigola) 

MAGNÒLIA

(Magnolia grandiflora)

Català: magnoliera, magnolier.
Castellà: magnolio, laurel tulipan común; 
Francès: magnolia à grandes fleurs;
Anglès: bull bay, sothhern magnolia; 
Alemany: immergrüne magnolie. 

Família: MAGNOLIÀCIES

Floreix: Maig/Juliol.
Alçada: 10 a 30 m.
Al·lòcton. Medicinal. Industrial.





PROPIETATS: La decocció de l'escorça s'havia fet servir per malalties del cor. 

És estimulant, laxant, fa baixar la febre, fa suar, tonifica el sistema digestiu. 

La infusió de les flors redueix  els espasmes.























Les precioses llavors fan uns 2 cm.










És contraproduent quan hi ha processos inflamatoris.

S'extreu l'oli essencial per a perfumeria.

Té una fusta molt dura que es fa servir per fer mobles i també en cistelleria.

És molt apreciada en els jardins perquè resisteix la contaminació, per les seves vistoses i flairoses flors que poden arribar a fer 30 cm. i també per les seves fulles dures i brillants.

A Llers en tenim una just a la part oest de l'entrada de l'església.


Imatge lliure de pixabay.com

diumenge, 29 d’octubre de 2017

GINJOLER

(Ziziphus jujuba)

Castellà: azufaifo, jinjolero, dàtil chino; 
Francès: jujubier;
Anglès: jujuba, chinese jujube; Occità: ginjorlièr, guindolièr.
Alemany: chinesische jujube. 

FamíliaRAMNÀCIES. 

Floreix: Abril/Agost.
Alçada: 2 a 5 m.
Al·lòcton





Aquest arbre/arbust és originari de la Xina.

Està molt ramificat i te moltes espines. 

Les fulles son brillants i els fruits son com petites pometes verdes que quan maduren venen de color marró vermellós, de fet la textura és de poma però té un sol pinyol que sembla d'oliva.




Bàsicament es fa servir com a ornamental però té moltes aplicacions.








Se'n fan servir els fruits, les fulles i l'escorça amb finalitat medicinal; els fruits porten molta vitamina C, A, B6 i B12 i molts minerals i tenen propietats expectorants, diürètiques, antiinflamatòries i laxants; les fulles es fan servir contra la diarrea i la diabetis; l'escorça és purgant i també es fa servir en decocció per rentats de ferides, nafres, èczemes, faringitis...
Els gínjols es poden menjar crus, secs, en melmelada, en xarop, en licor...i també se'n poden fer mascaretes per pells resseques.

La fusta és molt apreciada per fer gralles, tenores i sacs de gemecs.




FAJOL BORD

(Polygonum convolvulus)

Català: cairell, corretjola sense flor, fesolera borda;
Castellà: polígono trepador, albohol, centúnculo ; 
Francès: renouée faux liseron
Anglès: black-bindweed, wild buckwheat; 
Alemany: windenknöterich.

FamíliaPOLIGONÀCIES. 

Floreix: Maig/Juliol.
Alçada: 20 a 100 cm.
Marges, rostolls.






TRÈVOL ROSAT

(Oxalis articulata)

Català: agret rosat, magreta, pa de cucut rosat;
Castellà: acederilla rosa; 
Francès: oxalis articulée;
Anglès: pink sorrel;
Alemany: sauerklee.

FamíliaOXALIDÀCIES. 

Floreix: Abril/Setembre.
Alçada: 10 a 30 cm.
Herbassars humits.






Originària d'Amèrica del sud.



Les fulles tenen tres folíols en forma de cor i cap al tard es pleguen. Quan son molt tendres es poden posar a l'amanida i també es poden posar als cuinats per donar un gust una  mica àcid.



Normalment es fa servir en jardineria però es fa espontàniament en herbassars humits i prop de riberes. De fet és una planta invasora tot i que per aquí no n'hi ha massa.



diumenge, 15 d’octubre de 2017

ROSA DE SIRIA

(Hibiscus syriacus)

Català: altea, hibisc de Síria;
Castellà: rosa de siria, altea, suspiro; 
Francès: mauve en arbre, hibiscus commun des jardins;
Anglès: syrian ketmia, rose mallow, rose of sharon;
Alemany: straucheibisch.

FamíliaMALVÀCIES. 
Floreix: Maig/Setembre.
Alçada: 200 a 500 cm.
Normalment en jardins.
Ornamental. Al·lòctona.




Es troba normalment en jardins tot i que aquesta era espontània en un marge. És la flor nacional de Corea del Sud.



CAPUTXINA

(Tropaeolum majus)

Català: llaguera, bequera, morritort d'Índies;
Castellà: capuchina menor; 
Francès: capucine, grande capucine; Occità: capuchina, nasitòrt;
Anglès: nasturtium, monk cress;
Alemany: grobe kapuzinerkresse.

FamíliaTROPEOLÀCIES. 
Floreix: Maig/Setembre.
Alçada: 30 a 60 cm.
Normalment en jardins.
Medicinal.Ornamental. Al·lòctona.


PROPIETATS: 

És desinfectant, antibacteriana, antivírica, antifúngica, diürètica, expectorant, aperitiva, cicatritzant, evita la fragilitat capil·lar, i la caiguda del cabell per tant és aplicable quan s'ha perdut la gana, infeccions respiratòries, digestives i urinàries, ferides, picades d'insectes, per reduir el colesterol, millora la circulació i la menstruació.


Les fulles, els capolls i les flors son mengívoles sobre tot ben tendres i desperten la gana. Les flors a més son una bona font de vitamina C.


Cataplasmes de planta matxucada per aplicar sobres dolors musculars. Extracte o infusió per fer friccions capil·lars, la infusió també com a diürètic...


Cal evitar-la si hi ha els ronyons sensibles, el tracte digestiu irritat, insuficiència cardíaca i també durant l'embaràs i l'alletament.













Les llavors s'havien fet servir com a pebre, però tenen un punt de toxicitat.




És bo tenir-ne al jardí perquè és repel·lent de plagues de les plantes.

És originària del Perú.