diumenge, 23 d’abril de 2017

ALMESCAT

(Ajuga iva)

Català: esquiva peluda, iva, iva moscada, fulla de creu, ;
Castellà: búgula almizclada, iva común, pinillo almizclado, abiga; 
Francès: bugle ivette, ivette musquée; 
Anglès: herb ivy, musky bugle;
Alemany: mittelmeer-günsel,moschus-günsel.

FamíliaLABIADES. 
Floreix: Maig/Otubre.
Alçada: 5 a 20 cm.
Prats secs.
Medicinal.

PROPIETATS: Astringent que fa que talli les diarrees i cicatritzi ferides; estimula la gana; sedant; fa baixar la febre, digestiva i fa baixar els nivells de glucèmia en sang molt ràpid.

VA BÉ en infusió de les flors per millorar la digestió, per baixar els dolors de la menstruació, calmar el mal de queixal, per estimular la gana; en infusió també per rentar ferides, per glopejar, per irrigacions vaginals.

Com que porta molts tanins, les persones amb gastritis poden empitjorar.

Imatge presa sobre el mas Vió.

divendres, 21 d’abril de 2017

HERBA DE LA TRINITAT

(Viola tricolor)

Català: pensament, pensament de camp;
Castellà: pensamiento, trinitaria; 
Francès: pensée; 
Anglès: pansy, rock pansy;
Alemany: gebirgs veilchen.

FamíliaVIOLÀCIES. 
Floreix: Abril/Agost.
Alçada: 10 a 40 cm.
Roquissars, prats arrecerats.
Medicinal.

Espontània al meu jardí

PROPIETATS: És antibacteriana, diürètica, cicatritzant, redueix la mucositat, és per tot això que va bé pels problemes respiratoris, per la retenció dels líquids, urticàries, herpes, ferides; és depurativa de la sang i antireumàtica; fa baixar la pressió arterial.


ES POT FER SERVIR tota la planta, en infusió de flors i fulles, en infusió d'arrel, en xarop, tintura i també es poden fer cataplasmes i compreses.

Quan hi ha insuficiència renal o cardíaca és preferible no fer-la servir.


Les flors poden afegir-les a les amanides per donar-hi color i també en podem fer melmelades, truites, segons la imaginació de cadascú. 


Imatge presa a Can Demetriu de Llers

Parc de la Tosca- Les Preses

VIOLETA

(Viola sylvestris)

Català: viola de bosc, violeta de pastor, violeta silvestre;
Castellà: violeta de bosque ; 
Francès: violette des bois; 
Anglès: wood violet;
Alemany: wald veilchen.

FamíliaVIOLÀCIES. 
Floreix: Març/Juny.
Alçada: 5 a 25 cm.
Marges de boscos, zones humides
Medicinal.

PROPIETATS: En podríem dir "la planta pel pit"; Fa treure les mucositats, fa suar, rebaixa la tos, fa baixar la febre, és analgèsica, diürètica, antibiòtica i depurativa. També és una mica laxant.


ES POT FER SERVIR  tota la planta, fins i tot les arrels. En infusió de flors per refredats i tots els seus símptomes i també per gastritis i restrenyiments; la decocció de les arrels per problemes respiratoris i si és molt concentrada serveix de vomitiu. Si el que volem és precisament treure les ganes de vomitar cal fer una curta decocció de flors.

Les fulles tendres es poden posar a la sopa a es poden fregir. Les flors es poden posar fresques a les amanides o be en podem fer melmelada, gelatines, vinagre, mel...

I de les flors i de les fulles de n'extreu l'oli essencial que es fa servir en cosmètica i en perfumeria. 



ORENGA

(Origanum vulgare)

Català: moraduix bord;
Castellà: orégano, furiégano; 
Francès: marjolaine sauvage, origan commun; Occità: majurano fèro, menugueta;
Anglès: pot marjoram, oregano, wild marjoram;
Alemany: wilder marjoram.

Família: LABIADES.
Floreix: Juliol/Setembre. 
Alçada: 30 a 80 cm.
Marges de bosc.

"L'orenga tot el mal trenca" 


Considerada junt amb la farigola els millors antibiòtics naturals.


PROPIETATS: És aperitiva, fa expulsar els gasos, antiinflamatòria, expectorant, diaforètica (fa suar), analgèsica, cicatritzant...  digestiva i aperitiva, també pe fer suar.

Imatge feta vora el rec del camí vell de Pont de Molins.


ES FAN SERVIR les flors i les fulles en infusió, en tintura, en càpsules o en oli essencial, quan hi ha retenció de gasos, desgana, nàusees, mals de panxa, febrades, grips, al·lèrgies respiratòries i bronquitis, mals de queixal, afonies, faringitis; també va bé quan hi ha insomni i ansietat, dolors reumàtics.
Tot i que és molt bona per problemes digestius com que és molt forta cal evitar-la si hi ha gastritis. Presa en excés i molt sovint pot restar l'absorció del ferro.

Algunes pizzes en porten, i es posa també en sopes, pastes, amanides perquè fa el menjar més gustós i digerible.


També és repel·lent  de formigues i altres bitxos.














diumenge, 19 de març de 2017

HERBA FAM

(Plantago albicans) 

Català:plantatge
Castellà: llantés blanquecino, hierba serpentina, resbalamuchachos.
Francès: plantain blanchissant; 
Anglès: downy plantain.

FamíliaPLANTAGINÀCIES. 
Floreix: Abril/Juliol. 
Alçada: 10 a 40 cm.
Herbassars, marges, prats.
Medicinal









PROPIETATS semblants als altres plantatges.

CERVINA

(Plantago coronopus) 

Català: plantatge cornut, cerverina, cosconia de frare.
Castellà: estrella de mar, cuerno de ciervo, hierba cervina;
Francès: plantain corne-de-cerf; Occità: bano-de-cervi.
Anglès: buck's-horn.
Alemany: spitzwegeich.

FamíliaPLANTAGINÀCIES. 
Floreix: Abril/Octubre. 
Alçada: 2 a 40 cm.
Terres seques, camins.
Medicinal, menjívol.





Té propietats semblants als altres plantatges, però gairebé no es fa servir.



Les fulles tendres són bones per les amanides.



























NENÚFAR BLANC

(Nymphaea alba)

Català: carbassera de séquia, nimfa, escudet de riu;
Castellà: nenúfar blanco, azucena de agua, escudete de rio; 
Francès: nymphéa blanc, nénuphar blanc; Occità: viet-malaut;
Anglès: white water-lily;
Alemany: weibe seerose.

FamíliaNIMFEÀCIES. 
Floreix: Maig/Setembre.
Alçada: 50 a 200 cm.
Estanys, llacs d'aigües tranquil·les.
Medicinal. Alimentari.

CURIOSITATS: És una planta sagrada pels hindús pels quals representa a Vishnu, senyor de l'Univers i suggereix espiritualitat, saviesa, fertilitat, riquesa...i ho era també pels egipcis els quals l'anomenaven l'esposa del Nil perquè després de les crescudes del riu, aquest s'omplia d'aquestes flors i del seu aroma.

Té les arrels en forma de rizoma enterrades en el llot d'estanys, basses o racons tranquils de riu amb aigües netes i les fulles i les flors pugen a la superfície a  través d'una llarga tija que creix ràpidament  si hi ha una crescuda d'aigües per tal que continuïn surant; aquesta tija simbolitza el fil d'unió de lo més terrenal a lo més sublim i  de la transformació de la putrefacció en quelcom de bell i inspirador.

Imatges preses als Aiguamolls de l'Empordà.
Les fulles donen ombra als peixos, redueixen la producció d'algues i tenen un mecanisme peculiar -la superfície és com de cera- que fa que no es mullin, escupen l'aigua i així no es podreixen. És justament aquesta habilitat que ha inspirat la fabricació dels actuals teixits que no es taquen perquè no deixen entrar ni la brutícia ni els líquids que li puguin caure en el seu entramat. 

Les flors són de les que s'obren de dia i es tanquen de nit. 



El pintor impressionista Claude Monet va tenir cura personalment del seu jardí de Giverny, amb estanys plens de nenúfars. Després de tants anys -morí el 1924- encara es pot visitar, i va inspirar les seves pintures que el van fer famós. 

Aquí no sol haver-n'hi en estat salvatge, quasi sempre son d'estanys de jardí.

PROPIETATS: Actualment gairebé no es fa servir. El que si que es comercialitza és el lotus de l'índia ( nelumbo nucífera) que pertany a la  família de les nelumbonàcies;  tot i això tenen propietats molt semblants: sedant, calmant, frena el desig sexual, astringent -elimina mucositats-, enforteix el cor, regula la pressió arterial, prevé hemorràgies. Per l'acció calmant i mucolítica és molt indicat en problemes d'asma. Es fa servir externament per nafres, cremades, irritacions de la pell.  

Tradicionalment es feien servir les flors, les arrels i les llavors que torrades i moltes es poden fer servir com si fos cafè.