divendres, 2 de desembre de 2016

MARIALLUÏSA


(Aloysia triphylla) (Lippia citriodora) (Verbena triphylla)

Català: herba de la princesa, herballuïsa, berbena de nucs florits;
Castellà: marialuisa, hierba luisa; 
Francès: verveine citronelle, verveine du pérou, v. odorante; Occità: limoneta;
Anglès: lemon verbena;
Alemany: zitronenstrauch, zitronenverbene.

Família: VERBENÀCIES.
Floreix: Juny/Agost.
Alçada: 100 a 500 cm.
Cultivada en jardins com a medicinal.


Detall de les fulles: surten de tres en tres o de quatre en quatre.

PROPIETATS: és sedant, antiinflamatòria, desintoxicant, tonifica el sistema digestiu, enforteix el sistema nerviós, desinfectant i afrodisíaca.
Per totes aquestes qualitats va bé per mals de ventre, molèsties menstruals, mals de cap, mareigs, insomni, estats depressius, vòmits, indigestions, mals de queixal, dolors reumàtics, febre, psoriasi, asma, hipertensió, palpitacions...
Amb el mal de queixal,hemorroides, i altres problemes circulatoris es poden aplicar directament les fulles fresques.
Es pot prendre en infusió, en pols, en tintura, en vi, en extracte...
Si se n'abusa durant molt de temps pot arribar a donar irritació d'estómac i cal anar en compte també perquè pot potenciar els efectes de tranquil·litzants, antihistamínics i de l'alcohol.
Va bé afegir-la a les infusions per donar més bon gust, per fer licors, per ambientar l'armari...




Autor: Kurt Stüber - wikipèdia








BERBENA

(Verbena officinalis)

Català: barbera, herba dels fetillers, herba sagrada;
Castellà: berberina, verbena; 
Francès: verveine sauvage; Occità: vervena, barbeno;
Anglès: vervain;
Alemany: gewöhnliches eisenkraut.

Família: VERBENÀCIES.
Floreix: Maig/Octubre.
Alçada: 30 a 80 cm.
Medicinal, màgica.
Marges de camins i de riberes, descampats...


PROPIETATS: és sedant, digestiva, laxant, diürètica, calma la tos, fa baixar la febre, és un suau estimulant del sistema nerviós parasimpàtic.

Normalment s'ha fet servir per regular el fetge i els ronyons, per depurar, per curar ferides.
Presa en forma d'infusió, tintura, xarop, pols, extracte, vi aperitiu...es fa servir per estats d'irritabilitat i ansietat, esgotament físic i psíquic, mals de cap, migranyes, neuràlgies, asma, tos, refredats, retencions d'orina, dolors reumàtics, problemes digestius, dolors menstruals...

En forma de cataplasmes de fulles fresques per dolors, cremades, ferides a la pell...
Com la marialluïsa pot potenciar els efectes de tranquil·litzants, antihistamínics i de l'alcohol.

Tradicionalment es collia la nit de Sant Joan com a tradició màgica de tot Europa, d'aquí ve el nom de berbena de Sant Joan i es feia servir per protegir de tot mal i per atraure l'abundància. Està estretament vinculada a la Mare Terra i a les deesses.


LANTANA

(Lantana camara)

Català: banderes;
Castellà: bandera española, lantana, maestrante del brasil, cariaquito; 
Francès: lantana
Anglès: lantana, bahamana tea, wild sage, red sage;
Alemany: wandelröschen.

Família: VERBENÀCIES.
Floreix: Abril/Octubre.
Alçada: 100 a 150 cm.
Cultivada en jardins normalment.
Ornamental. Una mica tòxica.

Ens ve de la part tropical i subtropical d'Amèrica. Aquí es fa servir en jardineria perquè és un arbust que resisteix la sequera, no té malalties, resisteix el foc, no li agraden les glaçades, dóna molt de color i a més atrau les papallones.







El clima mediterrani li va bé però en països de clima més tropical l'han arribat a prohibir per convertir-se en invasora i tòxica.


Pot ser de colors diferents - groga, groga i vermella, blanca i groga, rosa i groga...- i els seus fruits en baia son verds primer i negres després i és una mica tòxica pels animals i per les persones.


dilluns, 14 de novembre de 2016

BRUC D'HIVERN

(Erica multiflora)

Català: cepell, tirapets, petorret, sapell;
Castellà: brezo, bruguera, petorra; 
Francès: bruyère à fleurs nombreuses; Occità: bruc, bruga;
Anglès: mediterranean heather, winter heather;
Alemany: vielblütige heide.

Família: ERICÀCIES.
Floreix: Juny/Octubre.
Alçada: 50 a 300 cm.
Boscos clars, brolles.
Industrial.

 S'ha fet servir per fer estris de fusta i aquí també se'n feien escombres.


Per diferenciar-lo d'erica cinerea cal observar que els estams surten més
de la corol·la i el peduncle és tan o més llarg que la flor.

UNGLA DE GAT

(Ononis spinosa) (Bonaga antiquorum)

Català: gavó espinós, gaó, aturabou, botgeta, abriüll, afrontacavadors;
Castellà: gatuña, detienebuey, peine de asno; 
Francès: bugrane épineuse, arrette boeuf; Occità: agavoun;
Italià: arrestabue, bonaga;
Anglès: spiny rest harrow;
Alemany: dornige hauhechel.

Família: PAPILIONÀCIES.
Floreix: Abril/Octubre.
Alçada: 10 a 60 cm.
Prats secs i pedregosos, marges de camins, herbassars.
Medicinal.


































PROPIETATS: sobre tot és diürètica i va bé quan hi ha problemes d'àcid úric, cistitis, sorreta, edemes i/o retenció de líquids, reumatismes, artritis...

Una altra propietat és que neteja el fetge i va bé si està inflamat o quan té un excés de greix i també actua sobre el sistema respiratori en casos d'asma, bronquitis, excés de mucositat, tos.

Externament s'aplica sobre èczemes, nafres, furóncols, urticàries, acne, hemorroides perquè actua com a desinfectant i cicatritzant.   

Són útils les flors i les arrels tan en infusió per prendre, decocció per banys i rentats, gàrgares...

Actualment també es pot trobar als herbolaris en forma d'extracte, càpsules i tintures.


ÉS CONTRAINDICADA si hi ha insuficiència cardíaca o renal.

CURIOSITAT: Té unes arrels molt enrevessades i és fa difícil d'arrencar, per això és millor aprofitar quan s'ha llaurat per poder accedir a les arrels fàcilment.

TRÈVOL ESTEL·AT

(Trifolium stellatum)

Català: trèfola estrellada, herba de capsigrany, corona de crist;
Castellà: estrella, farolitos, trifolio estrellado; 
Francès: trèfle étoilé; 
Anglès: star clover, starry clover;
Alemany: stern klee.

Família: PAPILIONÀCIES.
Floreix: Març/Juny.
Alçada: 5 a 30 cm.
Erms, prats secs, marges de camins.


Després de la flor queda així i és el que ens crida més l'atenció.






























Imatge de Floracatalana.net
Imatge de http://sophy.tela-botanica.org
L'he etiquetat a flors blanques que és on li correspon i també a flors vermelles per fer més fàcil buscar-la, doncs ens solem fixar més amb l'estrella vermella.

dilluns, 31 d’octubre de 2016

SAFRÀ DE TARDOR

(Sternbergia lutea)

Castellà: azucena amarila, azafran dorado; 
Francès: crocus jaune d'automne, vendangeuse; 
Italià: zafferanastro giallo;
Anglès: lily-of-the-field, yellow autumn crocus, fall daffodil;
Alemany: herbst-goldbecher.

Família: AMARIL·LIDÀCIES.
Floreix: Setembre/Desembre.
Alçada: 10 a 30 cm.
Llocs secs i pedregosos.
Ornamental.

Tot i que es cultiva bàsicament com a ornamental, se n'han vist d'espontànies prop del dipòsit de l'aigua a tocar "La Palmera".
Aquesta imatge però és de Sant Llorens de la Muga, també sortides de manera espontània.

Imatge cedida per Rosa Reglà - octubre 2016