LLIMONER MELLAROSA

(Citrus bergamia Risso & Poit) Català: bergamoter. Castellà: bergamoto. Francès: bergamotier. Anglès: bergamot orange.  Alemany: bergamotte. Italià:  bergamotto. Família: RUTÀCIES. Floreix: novembre/maig Alçada: fins a 1 m. Ornamental, mengívola, aromàtica.

Gairebé tots els cítrics provenen de regions tropicals i subtropicals i del sud-est asiàtic, però és difícil de saber-ho exactament perquè fa més de 4.000 ans que es cultiven. 

El bergamoter es conrea sobretot a la zona de Calabria i Nàpols, a Itàlia, però també a València; en el segle XVII ja n'hi havia en els jardins dels Medici. És també un híbrid entre taronja amarga i llimoner i és per això que té un aroma intens i en aquest cas, el Mellarosa, té un punt d'olor de rosa.

És un arbre petit però fa molta fruita que es caracteritza per les ondulacions de la seva pell; les fulles i la pell es fan servir per aromatitzar begudes; pot substituir la llimona.

L'oli essencial es fa servir tan en alimentació ( tè Earl grey i Lady grey), magdalenes, licors...com en cosmètica; en ser fotosensible s'utilitza en bronzejadors.

Té propietats desinfectants, estimulant de l'estómac, relaxant, redueix els còlics i els paràsits intestinals, i rebaixa la grassa del fetge.

LLIMONER

(Citrus limonum)  Català: llimera. Castellà: limonero. Francès: citronnier, limonier. Anglès: lemon, lemon tree Alemany: zitrone, limone.       Família: RUTÀCIES Floreix: Abril/Juny, tot i que hi ha la varietat 4 estacions que pot florir tot l'any. Alçada: 3 a 5 m. Medicinal, ornamental, alimentari...

Es un arbre fruiter sembla ser que hibridat entre Citrus medica o llimona francesa i Citrus aurantium o taronger amarg; té moltes branques i llevat d'alguna excepció amb unes potents punxes; la fusta es groguenca i molt apreciada en ebenisteria. Les flors molt perfumades son blanques amb la base lilosa.

Es fa servir la pela de la llimona, les fulles, les llavors, les flors i el suc.

Te moltes PROPIETATS: És alcalinitzant, depuratiu, antidiarreic, depuratiu, diürètic, bactericida, tònic cardíac, porta vitamines E, B, sobretot la Vit. C, hidratant, antireumàtic, desfà pedres de ronyo i de vesícula, cura ferides, redueix el colesterol, desinfectant...

Les llavors triturades serveixen per tractar la candidiasi, altres fongs i paràsits intestinals.

És bo prendre el suc de una llimona o de mitja diluïda en aigua a l'en dejú, a més d'alcalinitzar ajuda a desfer les pedres urinàries i vesiculars, neteja el fetge...millor si es pren amb una palleta perquè la llimona desfà la placa dental.

L'oli essencial, que s'extreu de la pela de la llimona fresca per pressió en fred  precisa d'unes 3.000 llimones per produir un litre d'essència; s'usa molt en cosmètica i en perfumeria. No es aconsellable durant l'embaràs i l'alletament. 

Serveix per decorar plats i per facilitar la digestió sobretot amb els fregits; també és conservant.

HERBA BONA

(Mentha spicata)(Mentha viridis) Català: menta de bou, menta comuna, menta de cuinar o de fer sopa, menta de jardí... Castellà: hierbabuena, menta de jardín, yerbabuena.  Francès: menthe en épi, menthe verte.  Anglès: garden mint, common mint, mackerel mint, lamb mint.  Alemany: Grüne minze, krause minze, Ährige minze, speer-minz. Família: LABIADES.  Floreix: juliol/octubre Alçada: fins a 1 m. Medicinal, mengívola, aromàtica.

Normalment es fan servir les fulles assecades, però també tota la planta; 

Gairebé totes les mentes necessiten humitat per viure i si el terreny li agrada pot arribar a ser invasora perquè té les arrels en forma de rizomes llargs i fibrosos; la tija és quadrangular i una mica peluda i fa unes petites floretes blanques o rosades que surten a l'estiu i també a la tardor. Molts de nosaltres en tenim a l'hort, al jardí o en un test

Al Magreb es tradició prendre el te a la menta que sol ser fresca; també la fan servir per tenir-la prop del nas si hi ha alguna atmosfera pudent perquè té com ja segur que sabeu l'olor molt forta i característica.

Es fa servir industrialment per aromatitzar xiclets, pastes de dents i per extreure'n  l'oli essencial per afegir a formules farmacèutiques, de perfumeria, de pastisseria i per fer alguns licors.

PROPIETATS

·         Segons la medicina popular, tonifica l'estómac, és digestiva i ajuda a expulsar gasos i cucs intestinals, estimula el fetge i la vesícula biliar i també per les infeccions d'orina.

·         Ajuda en problemes respiratoris, mals de coll, refredats

·         És tonificant del sistema nerviós i ajuda quan hi ha migranyes, vertígens, palpitacions...

·         I segons la medicina tradicional xinesa és forta, una mica dolça i fresca de manera que és relaxant, estimulant, dispersant i descongestionant.  COM UTILITZAR-LA -En infusió, un petit grapat de menta seca per 250ml d'aigua seda suaument i si se n'hi posen dos grapats resulta ser un estimulant, tothom sap aquella dita "la menta fa anar c......". -Una o dues gotetes d'Oli Essencial per fregar les temples quan hi ha migranya, per mals de queixal, neuràlgies... -També es pot macerar a sol i serena 40 dies en oli d'oliva o d'ametlla dolça en molta quantitat per fer massatges. Per expulsar els cucs intestinals, cal fer-ne suc i barrejar-lo amb vinagre. Article fet per a la revista Lertio del desembre 2023.

.

BELLADONA

(Atropa belladonna) Català: tabac bord. Castellà: belladona, solano furioso. Francès: belladone, cerise du diable, morelle furieuse o perverse...  Anglès: belladonna, deadly nightshade.  Alemany: schwarze tollkirsche, Tollkirsche. Família: SOLANÀCIES.  Floreix: maig/juliol i també a cops a la tardor. Alçada: fins a 1,50 m. Medicinal, tòxica.

És un arbust que pot arribar a fer metre i mig; es fa en zones ombrívoles i humides.

Les flors son acampanades d'un bonic color rosa  morat i el fruit es una baia primer verda, després vermella i quan madura ve negra, que tot i ser tòxica els ocells en poden menjar i es així a través d'ells com s'escampen les llavors; fa una pudor característica. 

És una de les plantes properes més tòxiques, en un adult vuit baies poden ser mortals, tot i que l'arrel és la part  més tòxica de la planta.

Aquesta planta forma part de "les herbes de les bruixes" i l'han fet servir tradicionalment els egipcis, els celtes, els grecs, i també a l'Edat Mitja per rituals i cerimònies  però també per tractar diversos símptomes com dolors menstruals, mals de cap, al·lèrgies...però sempre ha de ser a través d'algú molt entès.

TARONGER DE LOUSIANA

(Maclura pomifera (Ioxylon pomiferum) Castellà: naranjo de Luisiana, naranjo de los osages, espino de los osages. Francès: oranger des osages.   Anglès: osage orange. Alemany: milchorangenbaum, osagedorn. Família: MORÀCIES.  Floreix: a l'estiu. Alçada: fins a 15 m. Ornamental.

És un arbre caducifoli procedent de Nord-Amèrica que com que té una copa amb molta fulla, forma esfèrica i bona capacitat d'adaptació es fa servir en jardineria; pot arribar a fer 15 metres; les branques tenen  espines, les fulles son alternes, les flors masculines pengen en branquetes i les femenines son esfèriques i el fruit és rodó -veure imatge- i no és mengívol; de l'escorça se'n treu un colorant anomenat morín.

La fusta és dura i pesada d'un color groc- taronja i es pot fer servir en ebenisteria, per fer mànecs d'eines, i per pals que hagin d'aguantar la intempèrie; crema poc a poc i dóna molta escalfor.

A EE.UU es va fer servir el segle passat per evitar que el sòl s'erosionés, per crear una barrera verda i també perquè no deixessin passar els ramats degut a les seves espines. L'anomenaven poma de cobertura.

PEBRAS

(Russula delica) Català: terrandòs, tarlandós, pebrassa blanca.  Anglès: milk-white brittlegill. Família: RUSSULÀCIES.  De primavera a tardor. Mengívol, medicinal.

 

El barret pot arribar a fer 16 cm de diàmetre, i a mida que va creixent primer és convex, després pla i finalment té forma d'embut; es d'un color blanc trencat amb algunes taques crema, igual que a la pota i a les làmines; no treu làtex i no canvia de color quan se'l talla. És diferencia de la russula chloroides perquè aquesta té un to verd blavós on la pota s'insereix al barret.

Quan és tendre fa bona olor però quan envelleix  agafa pudor com de peix. No és massa bo per menjar, de fet és TÒXIC per això cal coure'l; el seu gust pot anar de dolç a picant, de fet a la Catalunya Nord i a les Balears el fan servir per donar un punt picant als guisats. 

Tot i això si es tendre, passat per la paella amb all i julivert, és de bon aprofitar.

De la Fira del bolet d'Albanyà del 2023.

LLAPASSA

(Xanthium strumarium) Català: repalassa borda, bardana borda, bardana menor, enganxa-gossos. Castellà: bardana común. Francès: lamporde glouteron, lampourde commune.   Anglès: rough cocklebur, large cocklebur, woolgarie bur, clotbur...  Alemany: gewöhnliche spitzklette. Família: COMPOSTES.  Floreix: setembre/octubre. Alçada: de 20 a 100cm. Medicinal. Tòxica

Prové d'Amèrica del Nord i es troba en camps erms, prop de rierols tot i que prefereix sòls secs i pedregosos... 

La tija no té punxes;  les fulles son amples i grans, trinervades amb aspecte triangular i tenen un borrissol tan a sobre com a sota; les flors son de color groc; el fruit és un aqueni ple de punxes que acaben en petits ganxos que fa que s'enganxin al pèl dels animals per així escampar les llavors.

El velcro va ser inspirat al seu inventor en observar els fruits del gènere xanthium i en com s'enganxaven a roba, als cabells i al pèl.

Té PROPIETATS medicinals, es diürètica, fa suar, depurativa, sedant, redueix la glucosa en sang, hipotensor, anti fongs, anti bacteris i anti úlceres.

Es fa servir doncs per desfer pedres dels ronyons, per reduir el sucre i els trastorns hepàtics i externament per la pell de la cara massa greixosa, per èczemes, grans...

Hi ha llocs al mon on es mengen les fulles tendre bullides com a verdura: crues son tòxiques.

També serveix com a colorant groc i per tenyir els cabells de ros.

ULL!!! Està prohibida la venda al públic de la part florida de la planta per tòxica i les llavors poden produir nàusees, vòmits, atàxia -poc control muscular amb dificultat de caminar, mantenir l'equilibri, parlar...-hipotèrmia, pols ràpid i fins i tot la mort.

Imatge dels fruits extreta de Vikipèdia.