diumenge, 29 de març del 2015

SANT QUIRZE D'OLMELLS

Església pre-romànica datada als segles IX-X, actualment sense culte. Descrita i donada a conèixer l'any 1971.
A Olmells s'hi han trobat restes pre-romanes i romanes la qual cosa porta a pensar que fou poblada molt antigament tot i que els primers documents que consten son dels segles XIII i XIV. (veure "Catalunya Romànica" vol. IX pg. 553-555).

Als anys 70 el Grup d'Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès de forma desinteressada va desbrossar i netejar d'enderrocs "la ruïnosa església" com deia Mons.Joan Piera i Bech a les pàgines 116/118 del seu "RECULL IMPREVIST, JOIA INESPERADA - LLERS" llibret editat per l'Ajuntament de Llers el Sant Jordi de 1998.

També hi fa esment de la posterior actuació de la Diputació de Girona. Les dades d'aquesta actuació es poden trobar al llibre "BELLA PEDRA VELLA" (*) on també podem trobar algunes notes històriques i la intervenció realitzada entre el 1982 i el 1983 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, projecte de Joan Mª de Ribot i de Batlle i Josep Simon i Montjé,portada a terme per la brigada de conservació i restauració del servei de monument de la Diputació de Girona.

Aquest era l'aspecte mentre es començaven les obres.






Algunes publicacions que fan referència 
a Sant Quirze d'Olmells.

UN TOPÒNIM RECUPERAT

Al llarg de la nostra geografia comarcal trobem un considerable nombre de veïnats i llogarrets que avui tenim quasi oblidats i que rarament son esmentats; malgrat tot son poblets que al llarg dels temps han fet el seu paper a la història.

Ens volem referir avui al nom d'Olmells, al terme de Llers, en el qual ens trobem les ruïnes de l'església pre-romànica de Sant Quirze. Precisament quan el Grup d'Art i Treball vàrem emprendre la neteja i desbrossament de la dita església ens vàrem interessar per conèixer quelcom de la seva història; en aquest sentit ens dirigírem al Sr. Pere Casagran de Llers, el qual ens va llegir d'un llibre del S. XVIII de la seva propietat la següent frase:
"L'església de Sant Quirze, situada en el lloc d'Olmells, és antiquíssima"; aparentment aquestes poques paraules poca cosa ens aclariren, però en allò referent al nom del veïnat ens va descobrir un nom geogràfic que més endavant poguérem comprovar que tant a nivell popular com oficial havia estat completament oblidat.

Repassant llibres i consultant arxius hem pogut refer una petita part de la història d'aquest lloc que breument repassarem.

En un document datat el 26-10-1319 consta que Dalmau de Rocabertí, com a senyor del castell de Llers, tenia un feu, entre altres, el de Sant Quirze i Olmells. Més tard (1377) l'Infant Joan concedeix remissió de penes civils i fiscals a diversos pobles de la nostra comarca; entre ells es troba el lloc d'Olmeda.

L'any 1548, Francesc Caxàs fa confessió a Francesc Çarroca del feu de Sant Quirze i Almello.

Durant el segle XVIII, Olmells coneix una època de prosperitat; l'any 1703, consta documentalment que l'ermita de Sant Quirze era assistida per un domer dependent de
La parròquia de Sant Julià de Llers. Durant aquest segle l'església de St. Quirze sofreix una restauració.
 Avui solament una de les masies d'aquest lloc roman habitada.      


Nota: Aquest article presentat pel Grup d'Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès fou escrit per Antoni Egea i Codina i publicat a:
- setmanari "Ampurdan" 20/10/1976, Pàgina 23.
- "Full informatiu Romànic" nº 6, Barcelona març 1977.


http://www.bibliotecadefigueres.cat/CLocal/CLColDigitalPandoraInfo.aspx?OID=1

En aquest enllaç pots trobar la revista Canigó nº 203 del gener de 1971, pàgines 10 i 11 on hi ha un article de Joan Badia i d'Albert Recasens: EL PRIMER ART PROPI DE L'EMPORDÀ: EL PRE-ROMÀNIC

http://www.revistadegirona.cat/rdg/hemeroteca.seam

Revista de Girona nº 72 de 1975, pag. 44-46 "Aportacions a l'estudi del pre-romànic empordanès" de Joan Badia.

"LLERS, ELS HOMES I ELS FETS" d'Antoni Egea i Codina.
 http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&ved=0CCcQFjAB&url=http%3A%2F%2Fwww.raco.cat%2Findex.php%2FAnnalsEmpordanesos%2Farticle%2FviewFile%2F92892%2F164595&ei=ea8aVbHeIMfuaIbMgZgO&usg=AFQjCNEw2auUTTRajlez7M3BVtNzloAn4A&bvm=bv.89381419,d.d2s&cad=rja

Publicacions que situen els inicis de l'art romànic a l'Empordà:

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/destino/id/152177/rec/1
Revista Destino nº 1533 del 24-12-1966, pàgines 100/101 d'Alexandre Deulofeu.

Veure també la seva "Matemàtica de la història".


ASPECTE ACTUAL
Arribada per la cara Est on es veu l'absis trapezoïdal







L'interior un cop cobert amb uralita.
Cares Est i Sud


Façana oest amb entrada.




Cara Nord amb la corretja perimetral de formigó sota l'uralita, i esquerda "cusida".

dimarts, 17 de març del 2015

FRIGOLA, FARIGOLA

(Thymus vulgaris)

Castellà: tomillo; 
Francès: farigoule, thym; Occità: frigola, ferigoulo;
Anglès: thyme.
Alemany: echter thymian.

FamíliaLABIADES. Floreix: Febrer/Juny. 
Alçada: 10 a 30 cm.
Matolls, rocalla.
Medicinal, aromateràpia, alimentària.


PROPIETATS: antiespasmòdica, antireumàtica, diürètica, sudorífica, desinfectant, calmant, antihelmíntica, expectorant, antifúngica, estimulant digestiu, enforteix el sistema immunològic.

S'UTILITZEN les branques florides en infusió o decocció curta per prendre, en extracte líquid, en decocció més llarga (15 mn) per banys i rentats de ferides i nafres, pels cabells; en SUFUMIGACIÓ per purificar un ambient -es creu que te poders màgics per conservar la salut -; sota el coixí per dormir be i sense malsons; dur-lo posat ajuda a desenrotllar els poder psíquics i si el porta a sobre una dona sembla ser que atrau l'amor. En banys, per deixar tots els patiments i penes endarrere. 

L'OLI ESSENCIAL té qualitat Yang, això vol dir que escalfa per això també va be per inhalar, fins i tot quasi millor que l'eucaliptus doncs aquest més aviat refreda; per les persones molt ansioses, doncs ajuda a prendre consciència dels propis límits, també és un estimulant mental que millora la concentració. ULL, no prendre'n.

AJUDA quan hom té un refredat o grip, dolors musculars, debilitat general, infeccions intestinals, indigestions, falta de concentració, per donar valor...

A LA TAULA: com a condiment per donar aroma i gust als menjars, per fer olis i vinagres aromatitzats i la típica sopa de farigola, ben senzilla de fer, tot i que cadascú té els seus propis trucs:
Per 4 persones: 1 l. o 1,5 l. d'aigua es posa a bullir en una olla i quan ha arrancat el bull s'hi afegeix la sal i un bon manat de farigola fresca o 3-4 cullerades si ha de ser seca i quan torni a bullir s'apaga el foc deixant que reposi 5 mn. amb l'olla tapada.
Llavors hi ha qui posa 4 o 5 llesques de pa a l'olla i la fa tornar a bullir i hi ha qui de la manera encara més fàcil posa la llesca de pa sec o torrat i si es vol havent-hi fregat un gra d'all directament al plat on es tira primer força oli d'oliva verge i després l'aigua de farigola colada. Per fer-lo més complert s'hi pot tirar un ou i remenar-ho be, fins i tot hi ha qui després hi posa una mica de formatge ratllat. Cadascú al seu gust.                             

REMEIS:
- Fórmula per a la tos: En cas de laringitis i bronquitis, a parts iguals farigola, rosella, malva, murtó i fonoll. Una cullerada sopera rasa de la barreja per tassa. Bullir 2 minuts. deixar que reposi 10 més, filtrar i afegir una mica de mel de farigola i una rodanxa de llimona. Es pot prendre un vas calent cada quatre hores.
- Fórmula digestiva: En cas de dolor abdominal, nàusees, combinar farigola amb marialluïsa, poliol blanc i malrubí blanc, a parts iguals. Una cullerada sopera de la barreja per tassa. Bullir 2 minuts, deixar que reposi i colar. Prendre un vas després dels dinars i sopars.
- Fórmula desintoxicant: En cas d'al·lèrgia o intoxicació alimentària, a parts iguals farigola, ortiga i plantatge major. Dues cullerades rases de la barreja per mig litre d’aigua. Infusionar 10 minuts, filtrar i beure al llarg del dia.  
- Fórmula cicatritzant: En cas de ferides, úlceres, nafres, a parts iguals, 10 g de farigola, boixac, milfulles i cua de gat per mig litre d’aigua. Bullir, deixar que reposi 10 minuts i filtrar. Mullar unes gases amb l’infusió i aplicar sobre l’àrea afectada.
(aquests apartat de remeis s'ha extret de www.floracatalana.es)
         
El color pot variar entre liles, roses i blancs.


On està a punt de florir les fulles són una mica més amples.

dissabte, 14 de març del 2015

ANTIGA PEDRERA

Abans del foc havies de saber be el camí, actualment és molt fàcil de trobar, 
cap a la punta sud-oest del terme. Es pot veure la zona d'on s'havia anat 
extraient la pedra i el que queda de la barraca, molt diferent 
de mida de totes les altres.



ALTA VELOCITAT

Algunes imatges de quan van començar les obres de la línia de l'AVE, molt esperades per uns i molt innecessàries i rebutjades per altres...
Un canvi molt important en el nostre paisatge!.

©CarmeFrigola 5/06




©CarmeFrigola 5/06
©CarmeFrigola 5/06

©CarmeFrigola 5/06

©CarmeFrigola 5/06
©CarmeFrigola 5/06

JONC COMÚ


(Juncus acutus)

Castellà: junco redondo, junco espinoso; 
Francès: jonc piquant.
Anglès: sharp rush.

FamíliaJUNCÀCIES. Floreix: Març/Agost.
Alçada: 50 a 150 cm.
Bosc de ribera, llocs humits.







La meva família, hortalans, la feien servir si no tenien espart, per lligar manats de cebes, de ravenets i de carrotes per dur-los a vendre i per lligar les escaroles i els enciams quan encara eren a la terra per així fer que les fulles de dintre quedéssin més tendres i no fossin tan verdes.



dilluns, 9 de març del 2015

"PEDRA SECA", PATRIMONI ARQUITECTÒNIC AGRÍCOLA.

De fet la "pedra seca" es troba per tot Catalunya i també en d'altres zones del Mediterrani, sobretot en terrenys molt pedregosos - obvi- on per poder-los treballar es feia necessari treure les pedres i d'alguna manera "ordenar-les" de manera que s'aprofitaven per fer murs, barraques, feixes i també per extreure-la els picapedrers i les pedreres.

Aquesta arquitectura és relativament recent aquí a l'Alt Empordà, entre el segle XVIII i el segle XX i es troba sobretot a "La Garriga" situada a la zona central de la comarca. Tot i que es dona aquest nom a un espai molt concret entre Llers, Avinyonet de Puigventós, Figueres i Vilanant, també és cert que aquest tipus de paisatge s'estén fins a Pont de Molins, Les Escaules i Biure.

Hi han prop de 500 barraques en aquesta zona, a Llers sol, més de 160 de catalogades; generalment s'utilitzaven per tasques agrícoles - olivars i vinya -, per deixar-hi les eines o aixoplugar-se del mal temps, també per explotar la roca calcària o el guix i pels picapedrers que feien piques i moles pels trulls; a cops també les han utilitzat els pastors.

N'hi han amb cobertes de falsa volta, de cúpula, altres de fileres de lloses i també algunes de més recents amb volta de canó de rajol, fins hi tot en alguna barraca de falsa volta o de sostre pla s'hi poden trobar cabirons d'olivera.

Cal dir però que també es troba alguna barraca a Terrades i a pobles de l'Albera on també es troben moltes feixes de pedra seca. Fins i tot a la zona litoral, de Cadaqués fins a Port Bou es poden trobar moltes feixes i murs de pedra seca només que allà la pedra sol ser de pissarra.   












dimarts, 3 de març del 2015

CURIOSITATS - 1

A veure si encertes el que fa curioses aquestes imatges...







Ha fet tan poc hivern que en lloc de caure les llavors a terra s'han quedat a l'espiga i han germinat allà mateix !!!