BOTJA MENUDA

(Dorycnium pentaphyllos)  Castellà: bocha blanca. Francès: badasse ligneuse, dorycnie à cinq feuilles; Occità: pinausèl, pè d'aucèl. Anglès: canary clover, badassi. Alemany: fünfblättriger backenklee. Família: PAPILIONÀCIES.  Floreix: Abril/Agost.  Alçada: 10 a 60 cm. Clarianes de bosc, brolles.

ACANT

(Acanthus mollis)  Castellà: acanto, alas de  angel. Francès: acanthe à feuilles molles; Occità: ourtigo Anglès: bear's breeches. Alemany: akanthus bärenklaue. Família: ACANTÀCIES. Floreix: Abril/Agost.  Alçada: 30 a 150 cm. Naturalitzat en herbassars ombrívols, runes. Medicinal. Ornamental.

Les fulles ja estan malmeses per l'herbicida que fa tirar l'ajuntament.

PROPIETATS: És antidiarreic, antiinflamatori, astringent, cicatritzant, emol.lient i vulnerari. 

Es poden fer servir les arrels, les fulles i les flors. 

Es prepara el suc fresc o la infusió per obrir la gana i alleujar el fetge, per expectorar, per problemes reumàtics, per nafres a la boca, gingivitis...

En cocció per lavatives emol.lients i macerada en aigua freda i triturada per aplicar directament sobre ferides inflamades per calmar i cicatritzar.

CURIOSITATS: 
Les fulles son basals, grans, dividides i de verd fosc i poden arribar a fer 60 cm. Hi ha una llegenda que diu que Calímac en veure una d'aquestes plantes en ofrena a la tomba d'una noia, es va inspirar per crear l'ornamentació dels capitells corintis.

Sembla ser que prové de les estepes asiàtiques i africanes i que molt antigament es va adaptar al Mediterrani.

ORTIGA ROMANA

(Urtica pilulifera)  Castellà: ortiga romana, ortiga de pelotilas. Francès: ortie à pilules; Occità: ourtigo Anglès: roman nettle. Família: URTICÀCIES. Floreix: Abril/Setembre.  Alçada: 30 a 100 cm. Herbassars ombrívols, runes. Medicinal. Alimentària.

Localitzada a l'Albera, zona de Requesens.

És diferencia completament de les altres ortigues per les seves flors femenines en forma de globus.

PROPIETATS: es fan servir les fulles en forma de sopes, truita, al vapor amb d'altres verdures...i contenen provitamina A, vitamina C, sofre, manganès, calci, silici, potassi, ferro, amb lo qual son diürètiques, remineralitzants, hipoglucemiants, hipotensores, hemostàtiques,colagogues, per tant quan hi ha anèmia, astènia, problemes renals, mala circulació...ens poden donar un bon cop de mà.

L'aigua de la decocció va molt bé per rentar el cap perquè enforteix els cabells i el cuir cabellut; també desinflama si ens hem donat un cop.

Es fa broma quan es parla de passar-les fresques sobre una zona dolorida per problemes reumàtics "perquè fan més mal les seves picades que el mal en si", però és ben cert tot i que hi han mitjans més suaus.

 De L'Albera - Requesens.

Sovint es classifiquen com a plantes tòxiques, però només és per les seves empipadores picades. Aquesta propietat desapareix totalment quan es couen.

De L'Hortal de Llers.

MATA DE LA SEDA, SEDER

(Gomphocarpus o Asclepias fruticosus)  Castellà: árbol de la seda. Francès: faux cottonier. Anglès: wild cotton. Família: ASCLEPIADÀCIES. Floreix: Juny/Agost.  Alçada: 50 a 200 cm. Ribera, herbassars. Medicinal. Molt tòxica. Al.lòctona.

Localitzada a l'Albera, entre Vilamaniscle i Sant Quirze de Colera.

És d'origen sud-africà.

PROPIETATS: les fulles serveixen per baixar el mal de cap, per la tuberculosi i com a emètic, però és MOLT TÒXICA - tant per humans com per animals -, pel que és millor no fer-la servir.

El fruit és com una bosseta amb llavors, cada una amb pels llargs i sedosos; és per això que s'havia utilitzat com a fibra tèxtil. 

CLAVELLINA D'AIRE

(Tillandsia aeranthos) Castellà: clavel del aire. Família: BROMELIÀCIES. Floreix: Abril/Juny.  Medicinal. Al.lòctona.

És una planta epífita ( que viu sobre altres vegetals sense ser-ne paràsita i també en roques). Ve d'Amèrica; a l'Argentina és molt invasora i l'han de controlar.

A l'Equador la fan servir per guarir infeccions oculars i com a antiespasmòdic.

Aquesta de la foto prové de la casa on vaig néixer, sempre ha format part del meu entorn i no sé d'on la van treure. A casa sempre n'hem dit clavellina i està penjada d'un troç de filferro rovellat i tot i que s'utilitza de planta d'interior jo sempre l'he tinguda a fora i realment fa honor a allò de..."viu dels aires del cel". Les petites plantetes s'ajunten en forma de bola.

Viu de l'humitat de l'aire, de la pols i de la resta de fulles i insectes.

ÈQUIUM CRÈTIC

(Echium creticum) Castellà: buglosa de creta, viborera de Creta ;  Francès: vipérine de Crète; Anglès: cretan viper's bugloss; Alemany: kretische natternkopf. Família: BORAGINÀCIES. Floreix: Abril/Juny.  Alçada: 20 a 90 cm. Erms, marges de camps, prats secs. Observada a la serra de Roda i a l'Albera.

MILL DE SOL DAURAT

(Lithospermum apulum) Castellà: viborezno, chupamiel dorado ;  Francès: grémil de Pouille; Anglès: yellow gromwell; Família: BORAGINÀCIES. Floreix: Març/Juny.  Alçada: 3 a 30 cm. Erms, marges de camps.

SETGE, HERBA PUDENT.

(Scrophularia peregrina) Castellà: peregrina ;  Francès: scrophulaire voyageuse; Anglès: mediterranean figwort; Família: ESCROFULARIÀCIES. Floreix: Abril/Juny.  Alçada: 10 a 90 cm. Herbassars humits, marges de boscs

BOTJA PELUDA

(Dorycnium hirsutum) Castellà: hierba del pastor, trébol hemorroidal ;  Francès: dorycnie hirsute, bonjeanie hirsute; Anglès: hairy canary clover; Alemany: behaarter bacenklee.. Família: PAPILIONÀCIES. Floreix: Abril/Juliol.  Alçada: 20 a 50 cm. Marges de camins, clarianes de boscos. Medicinal.

PROPIETATS: antiemètica, antiinflamatòria, astringent, hemostàtica.

S'UTILITZEN les flors en infusió per prendre i per rentats o banys en cas problemes circulatoris com varius, hemorroides, flebitis, nafres, penellons, genives que sagnen...

Mongetes de la botja en diferents processos de maduració.

ESPARCET, TREPADELLA

(Onobrychis viciifolia)  Català: trepadella, pimpineta, pipirigall; Castellà: esparceta, pipirigallo, trepadello, arveja de asno;  Francès: esparcette, sainfoin; Occità: esparcet.  Anglès: sainfoin; Alemany: futter esparsette. Família: PAPILIONÀCIES. Floreix: Abril/Juliol. Alçada: 10 a 50 cm. Cultivada i espontània a marges de camps i de camins, herbassars. Medicinal, aliment del bestiar.

PROPIETATS: És digestiva i aperitiva, també per fer suar. Actualment però no es fa servir com a medicinal.

ES FAN SERVIR les flors en infusió quan s'està botit, amb gasos, febrades.

Tradicionalment s'ha cultivat per alimentar el bestiar, igual que l'userda o per substituir-la, però també surt molt de forma espontània.

CELIDÒNIA, HERBA BERRUGUERA (1)

(Chelidonium majus) Castellà: celidonia, golondrinera, quitaverrugas;  Francès: grande chélidoine; Occità: erbo de santo claro, herba de las verugas; Anglès: greater celandine; Alemany: gröber schöllkraut. Família: PAPAVERÀCIES. Floreix: Març/Setembre.  Alçada: 20 a 80 cm. Herbassars ombrívols. Medicinal, una mica tòxica.

Observada a la vora de La Muga i a la paret Nord del castell d'Hortal.

PROPIETATS: El seu làtex aplicat directament i amb compte de no tocar la pell sana serveix per treure berrugues, papil.lomes, furóncols i també fongs.

CURIOSITATS -2

Quercus Suber

Un suro malalt , amb paràsit ...????