LLETUGA D'ASE, ENCIAM BORD 3

(Lactuca viminea) Castellà: lechuga de asno;   Francès: laitue des vignes, laitue effilée; Anglès: pliant lettuce; Alemany: ruten-lattich. Família: COMPOSTES.  Floreix: Juliol/Octubre. Alçada: 20 a 80 cm. Roquissers, prats pedregosos.

de commons.wikimedia.org

HERBA SABONERA, SAPONARIA

(Saponaria officinalis) Castellà: jabonera, saponaria;   Francès: saponaire officinale; Occità: sabounello, èrba de sabon; Anglès: soapwort; Alemany: gemeines seifenkraut; Italià: saponaria. Família: CARIOFIL.LÀCIES.  Floreix: Maig/Setembre. Alçada: 30 a 80 cm. Herbassars humits, zones de ribera.

Tradicionalment s'han fet servir les flors i les arrels en infusió si és per prendre i en decocció si és per rentats:

com a diürètiques, expectorants, depuratives, antireumàtiques i per cicatritzar ferides, en casos de bronquitis, reumatismes, urticàries, ferides, cremades, al·lèrgies..

Tot i això és considerada tòxica perquè pot provocar irritació a les mucoses, a la pell i als ulls.

CURIOSITAT: Les arrels es feien servir antigament per rentar la llana al riu, i "casualment" és on es troba, prop de riberes o rius. 

CEL ESTRELLAT, ASTER PILÓS

(Aster pilosus) Castellà: aster piloso;   Anglès: hairy aster; Família: COMPOSTES.  Floreix: Setembre/Novembre. Alçada: 70 a 200 cm. Herbassars humits, marges camins, erms.

Aquesta planta sembla ser que procedeix d'Amèrica del Nord i és una mica invasora.

S'ha utilitzat en jardineria tot i que ara està completament naturalitzada.

ATZAVARA, FIGUERASSA

(Agave americana) Castellà: pita, ágave;  Francès: agave;  Anglès: agave, century plant, maguey; Família: AGAVÀCIES.  Floreix: Juny/Setembre. Alçada: fulles fins a 2 m, floració fins a 8 m. Roquissers, jardins. Medicinal, industrial.

PROPIETATS: antiinflamatòria, antisèptica, demulcent, digestiu, emol·lient, laxant, protector hepàtic.

ÉS ÚTIL quan hi han problemes hepàtics, quan se sent la panxa plena amb restrenyiment i gasos, quan fa mal un queixal. Es fa servir la sàvia de les fulles.

CURIOSITATS: És una planta originària de Mèxic on l'anomenen magüey, però està escampada a tot Amèrica; a la Mediterrània hi és molt habitual.

A Mèxic en fan licors alcohòlics com el mescal i el pulque que es prenen en festes especials o casaments.

Se l'utilitza també per fer eines, en tèxtil; el meu pare feia nius per ocells amb trossos de tija de la floració.

La sàvia també porta saponines i antigament es feia servir per rentar roba negra perquè no hi quedessin marques de sabó. 

Chlorophorus varius - Coleòpters Cerambícids

Detall espina Agave americana subsp. marginata.

Varietat ratllada amb la nova plaga de cargolets d'1 cm. Agave americana subsp.marginata

ORELLA DE LLEBRE, ORELLA D'ASE,

(Bupleurum rigidum) Castellà: oreja de liebre;  Francès: buplèvre raide;  Família:UMBEL.LÍFERES.  Floreix: Juliol/Setembre. Alçada: 30 a 80 cm. Pastures, boscos clars.

VERDOLAGA

(Portulaca oleracea) Castellà: verdolaga;  Francès:pourpier, porcelane; Occità: verdolaiga, pipola; Anglès: green purslane; Alemany: wilder portulak. Família:PORTULACÀCIES.  Floreix: Maig/Octubre. Alçada: 10 a 40 cm. Horts, camps, vores de camins... Alimentària, medicinal.

Ui les amanides de l'esmorzar de les vacances d'estiu...ceba tendra, tomata i verdolagues tot acabat de collir i a vegades també amb olives...fa alguns anys d'això, quan era petita.

Ah i que consti que a l'Empordà en diguem verdelagues.

PROPIETATS: antibacterianes, antiescorbútiques, antihelmíntiques, broncodilatadora, calmant, colerètiques, demulcents, depuratives, diürètiques, vulneràries. 

Leclerc la considerava "una cataplasma interna pel seu poder de suavitzar i calmar irritacions d'òrgans interns" a causa de la gran quantitat de mucílags que conté.

SERVEIX doncs quan hi ha retenció de líquids, problemes genitourinaris, refredats, paràsits intestinals, hemorroides i en cataplasmes externes sobre ferides, abscessos i dermatitis.

Es menja fresca en amanides, la millor opció, però també es pot fer saltejada, al vapor o liquada.

Se la considera una mala herba perquè a vegades és molt invasora però és de les verdures més riques en omega-3 - mig vas de planta por contenir 400 mg d'aquest àcid gras essencial.

També té moltes vitamines - entre elles algunes del complexa B que no son massa habituals en els vegetals -, minerals, antioxidants  a més de neurohormones i neurotransmissors. Tot i això cal no abusar-ne perquè com els espinacs o les tomates verdes porta molt àcid oxàlic el qual si no es beu gaire aigua pot provocar sorra als ronyons.

És utilitzada des de sempre en medicines tradicionals a l'Àfrica, a la Xina, a l'Índia i per descomptat en la medicina grega i àrab de les quals "bevem" directament. 

CUCUT DE REC, FLOR DE CUCUT

(Lychnis flos-cuculi) Castellà: flor de cuclillo o de cuco;  Francès:silène fleur de coucou, oeillet des pres;  Occità: flor de cocut, flor de serp; Anglès: cuckoo flower, ragged robin; Família: CARIOFIL.LÀCIES.  Floreix: Abril/Agost. Alçada: 20 a 60 cm. Herbassars humits.

MATAPOLL, TINTORELL

(Daphne gnidium) Castellà: bufalaga, torvisco, matapollo;  Francès: daphné garou, garou; Occità: cantaperditz, erbo do cauteri, garon; Anglès: flax-leaved daphne; Alemany: herbst seidebast. Família:TIMELEÀCIES.  Floreix: Agost/Octubrebre. Alçada: 50 a 150 cm. Garrigues, brolles, marges de bosc. MOLT TÒXICA.

És un purgant molt fort però és una planta molt perillosa d'ALTA TOXICITAT per la qual cosa no cal fer-la servir, hi ha altres herbes que també purguen i no son perilloses.

En contacte amb la pell és molt irritant  i si es menja algun fruit o les fulles, a part de provocar fortes diarrees i vòmits i pot arribar a donar convulsions i aturada respiratòria.

La infusió s'havia utilitzat per matar polls, formigues...

Les fulles es fan servir en laboratoris de cosmètica per tenyir els cabells de negre i per reduir la caspa.

Es diu que té poders màgics i que pel sol fet de passar pel seu costat i saludar-la se'n va la febre. 

També collida la nit de Sant Joan - que és quan la majoria de les plantes tenen més poders màgics - i portar-ne una branqueta a sobre sembla ser que protegeix dels encanteris.

Després d'un incendi és de les primeres que comença a brotar.

MANTIS

Mantis religiosa

 Poden fer fins a 8 cm els mascles i fins a 12 cm les femelles quasi sempre son verdes tot i que poden tenir un color més marronós.

Té sis potes, les quatre de darrera son per caminar i les dues de davant fan com una pinça i estan plegades 

( sembla que resi ). 

El cap és molt mòbil amb uns ulls molt grans. La manera de saber si és un mascle o una femella és pels segments abdominals, el mascle en te 6 i la femella 8. El de la foto semblaria un mascle.

Una característica de la que se n'han fet alguns acudits és que després de l'aparellament la 

femella es menja el mascle, però sembla ser que és necessari perquè el mascle fecundi els ous.

Aquí és força comuna però en alguns països és una espècie protegida.

On posa els ous.

ARANYES - 1

( ARGIOPE LOBATA ) 

és una aranya que impressiona.

La femella pot fer uns 25 mm i té l'abdomen envoltat d'ondulacions; el mascle fa uns 6 mm. 

Fa una teranyina que pot arribar a fer un metre de diàmetre; la construeix una mica en diagonal i a poca alçada entre les mates amb un repunt característic i molt resistent ( dels més resistents) amb la qual pot caçar molts tipus d'insectes fins i tot llagostes grans i papallones.

Un altre tret característic és que sol reposar amb les quatre potes de davant ajuntades de dos en dos.

Amb una sola posta surten moltíssimes aranyes.

SOBRE LES TERANYINES    (extret d "Observatori de natura", text de Jordi Badia )

Només les aranyes de la nombrosa família dels aranèids teixeixen les teranyines més típiques disposades en vertical i d’acord amb el model d’una sèrie de radis enllaçats per un llarguíssim fil en espiral. Els radis estan ben tensats per mantenir l’estructura, mentre que el fil en espiral queda lax per absorbir l’impacta dels insectes sense malmetre’s. La vibració causada per la caiguda d’un insecte a la teranyina alertarà l’aranya que espera pacient. La majoria de teranyines són construïdes amb fils de dues menes, uns enganxosos a la zona de captura i d’altres que no ho són, damunt dels quals l’aranya es desplaça segura. D’altres famílies d’aranyes construeixen models diferents de teranyines, disposades horitzontalment o en forma d’embut sobre mates i arbustos o penjades dels racons de les parets. A més dels paranys de teranyina, el fil de seda d’aranya té altres aplicacions. L’aranya embolica en fil de seda l’insecte atrapat, guardant-lo com una mòmia egípcia. 








Aquest niu d'aranya era al jardi de casa, fet amb pels de la meva gossa i amb pètals de flor d'ametller.
Una aranya artista.

BRANCADELLA, FONOLLADA GROGA

(Odontides luteus) Castellà: algarabía;  Francès: eufraise jaune, adontite jaune;  Anglès: yellow barsia; Alemany: gelber zahntrost. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Agost/Octubre. Alçada: 10 a 50 cm. Marges de boscos secs, brolles, pastures seques.

• 
  

CONIZA SUMATRENCA

(Conyza sumatrensis o C. floribunda) Castellà: coniza mayor, coniza sumatrense;  Francès: vergerette de sumatra;  Anglès: sumatrian fleabane; Alemany: kanadischer katzenschweif. Família: COMPOSTES.  Floreix: Juliol/Novembre. Alçada: 50 a 250 cm. Herbassars, prats secs.

És un gènere de plantes amb mes de 50 espècies. 

Aquí son molt comunes la sumatrensis que té les fulles mitjanes enteres i de més o menys entre 2 i 6 mm d'amplada; les branques laterals amb les inflorescències solen ser molt llargues.

La bonariensis  té les fulles mitjanes tirant a lanceolades i fan entre 5 i 20 mm, solen ser dentades amb nervis laterals que es veuen be. Te més presència que l'anterior.

Gairebé totes vénen de fora i com que resisteixen molt bé els herbicides, s'han convertit en invasores.

ESTRAMONI, DATURA, HERBA TALPERA

(Datura stramonium) Castellà: estramonio, trompetilla, berengena del diablo;  Francès: stramoine, datura officinal;  Occità: castagnié bastard; Anglès: trimona, thorn apple; Alemany: gewöhnlicher stechapfel. Família: SOLANÀCIES.  Floreix: Agost/Novembre. Alçada: 40 a 200 cm. Erms, herbassars, femers. Medicinal. MOLT  TÒXICA.

PROPIETATS: si bé és neurossedant, antiasmàtica...i exteriorment té un efecte anestèsic local...és millor NO FER-LA SERVIR, ÉS ALTAMENT TÒXICA I MORTAL.

Els principis actius actuen en el sistema nerviós central i en el perifèric. Amb 0,5 mg, dóna sequedat de boca, amb 3 mg, alteracions visuals, taquicàrdia i només amb més de 5 mg, deliri, coma i parada cardíaca. Pot provocar psicosi.

CURIOSITAT: es feien servir les fulles seques com a tabac contra l'asma.

El fruit sec, que ja ha expulsat les llavors.

A que fa una mica de por?