ARANYES - 2

Aquesta aranya és de la família de les "Lycosa" o aranyes llop, sol estar entremig de l'herba però aquest exemplar volia sortir a la foto i estava a punt d'entrar a casa. 

Sense comptar les potes el cos feia més de 2 cm. És una femella imponent. La seva peculiaritat és que quan neixen les aranyetes les porta sobre seu.

Possiblement Hogna radiata

Família disdèrids. Solen passar el dia sota de
pedres o troncs; no fa tranyines,
cacen directament, sobretot de nit.

ORELLA DE JUDES

(Auricularia auricula-judae)

Imatge presa al bosc del Mas Pi.

Un bolet com de vellut i de consistència gelatinosa amb una forma semblant a una orella, d'aquí el seu nom. Aquí no en fem cas però curiosament és comestible i a més molt apreciat a la cuina oriental.

Es pot menjar cru en amanides tot i que te un gust una mica aigualit i també fregit o en sopa; també es pot assecar i posar-lo en remull quan s'hagi de fer servir. 

És el bolet negre dels restaurants xinesos i a més és medicinal, doncs té propietats antibiòtiques i antiinflamatòries.

Ha crescut directament d'un suro caigut.

ANAGALL D'AIGUA, HERBA DE FOLLS

(Veronica anagallis-aquatica albiflora)  Castellà: verónica austríaca ;  Francès: mouron aquatique, véronique mouron d'eau; Occità: verounico d'aigo. Anglès: water speecwell. Alemany: blauer gauchheil ehrenpreis. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Maig/Setembre. Alçada: 20 a 100 cm. Rieres, sols inundats. Medicinal, comestible.

PROPIETATS: És diürètica, aperitiva, ajuda a pair i porta moltes vitamines, així doncs va be quan hi han indigestions, quan falten vitamines, quan no es te gana, en anèmies.

ES FAN SERVIR les fulles i les arrels en infusió o en decocció. Les fulles també es poden menjar crues com a amanida o cuites com a verdura.

VERÒNICA AUSTRIACA, VERÒNICA TEUCRI

(Veronica austriaca teucrium)  Castellà: verónica austríaca ;  Francès: véronique autriche. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Maig/Juliol Alçada: 10 a 40 cm. Marges de boscos, prats, pedregars.

VERÒNICA POLIDA

(Veronica polita)  Castellà: verónica polita ;  Francès: véronique brillante, véronique polie; Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Tot l'any. Flor de  4-6 mm. Alçada: 5 a 30 cm. Marges de camps i camins.

CARGOLS I CARGOLETS

Una petita mostra de la diversitat de cargols i cargolets - i no, no m'he equivocat, a l'Empordà en diguem cargols, no caragols - que vaig trobant tot observant la natura; no cal dir que també formen part del paisatge...i de la gastronomia.

A la imatge, els dos més grans o cargols bovers ( helix aspersa ) son els que ens mengem habitualment i el tercer més gran és el que en diguem cargola tot i que no és la femella - doncs son hermafrodites -; i te la carn negra i molt fina al paladar; el groc, el "jaumet", també es menja i el que en diguem cargols d'ànec, a Andalusia en fan unes tapes amb salsa de tomata per llepar-se'n els dits.

Els cargols de terra son mol·luscs gasteròpodes. També son d'aquesta família els llimocs (a l'Empordà) o llimacs, només que no tenen clova. Tots plegats son una plaga pels pagesos i pels jardins, però no cal oblidar que formen part d'una cadena alimentària que no es pot trencar.

De fet a la imatge, el cargol allargat més gran (rumina decollata) es va introduir per controlar la població de cargol bover , doncs a part d'alimentar-se de plantes, s'alimenta també de cargols i llimocs. 

Cargol d'ànec.

La nova plaga.

BORRISOL, VERÒNICA PÈRSICA

(Veronica persica)  Castellà: verónica pérsica ;  Francès: veronique de perse; Occità: bourrassou; Anglès: common field speedwell; Alemany: persischer ehrenpreis. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Tot l'any. Flor de  8-10 mm. Alçada: 10 a 40 cm. Marges de camps i camins.

Prové d'Asia. Fou introduïda a Europa el segle XIX i ara és molt freqüent.

LINARIA ESTRIADA

(Linaria repens)  Castellà: linaria estriada ;  Francès: linaire rampante, linaire à fleurs estriées;  Anglès: pale toadflax; Alemany: gestreiftes leinkraut. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Maig/Setembre. Alçada: 30 a 650 cm. Marges, prats pedregosos.

BLENERA PRIMERENCA, BLENERA

(Verbascum boerhavii)  Castellà: candelaria bicolor;  Francès: molène de boerhaave, molène de mai;  Anglès: boerhavii mullein; Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Abril/Juliol. Alçada: 30 a 150 cm. Pedregars, herbassars.

Detallde la tija i el seu borrisol.

Imatge presa al Paratge de la Creu.

MENTA BORDA, MENTA D'ASE

(Mentha suaveolens) (Mentha rotundifolia) Català: menta peluda, madastra; Castellà: mentastro, atapulgas, hierbabuena de burro;  Francès: menthe odorante; Occità: menta pudent, mentastre; Anglès: round-leaved mint; Família: LABIADES.  Floreix: Juliol/Setembre. Alçada: 30 a 80 cm. Marges de rierols, herbassars humits.  Medicinal.

PROPIETATS: Ajuda a expulsar gasos,és aperitiva, fa pair be, fa baixar la febre, baixa el dolor i desinfecta, per tant ajuda quan hi han mals de panxa i indigestions, gasos, febrades, mals de cap...

ES FAN SERVIR les flors per fer infusió per prendre i per fer rentats.

Té la tija peluda i  les fulles que són una mica arrodonides també ho són per darrera.

MALRUBÍ D'AIGUA, PEU DE LLOP

(Lycopus europaeus ) Castellà: menta de lobo, marrubio acuático;  Francès: lycope d'europe, chanvre d'eau; Occità: lança dau criste Anglès: gipsy wort; Alemany: wolfstrapp. Família: LABIADES.  Floreix: Juliol/Setembre. Alçada: 30 a 100 cm. Marges de rierols, herbassars humits.  Medicinal.

PROPIETATS: Fa baixar el "sucre", és astringent, antihemorràgica, treu la tos i fa baixar la febre, així doncs va be quan hi han problemes respiratoris, grips, inflamacions del coll, diarrees, falta de gana. hipertiroïdisme, diabetis, ulls irritats, ferides, urticàries...  

ES FAN SERVIR les flors per fer infusió per prendre i decocció per fer compreses, rentats, col·liris. 

TREPÓ CANDELER , CANDELERA

(Verbascum lychnitis) Castellà: gordolobo blanco, gordolobo candilero, candillera;  Francès: molène lychnide, bouillon blanc;  Anglès: whiten mullein; Alemany: mehlige königskerze. Família: ESCROFULARIÀCIES.  Floreix: Juny/Setembre. Alçada: 10 a 200 cm. Marges de boscos , bardisses.  Medicinal.

PROPIETATS: Per desinflamar, per treure la tos, diürètica, millora les al·lèrgies de primavera, per tant s pot fer servir quan hi han problemes d'asma, de bronquitis, grips i refredats, dolors reumàtics, picades d'insectes i urticàries.

ES FAN SERVIR les flors i les fulles tendres per fer infusió i per fer cataplasmes i emplastres. 

Imatge presa a la Mare de Deu del Mon.

PI BLANC, PI DE GARRIGA, PI BORD

(Pinus halepensis) Castellà: pino carrasco, pino de alepo;  Francès: pin d'alep, pin blanc de provence;  Occità: pin blanc, pin de cavaioun, de jerusalèm  Anglès: aleppo pine.  Família: PINÀCIES.  Floreix: Abril/Maig. Alçada: 10 a 20 m. Boscos.

PROPIETATS: Les gemes o brots tendres es recullen a començaments de la primavera per rebaixar la tos, per problemes bronquials i urinaris.

CURIOSITATS: Les pinyes estan madures al final del segon any. Les solem utilitzar molt com a base per encendre foc a la llar de manera fàcil.

Se n'utilitza la fusta cm a llenya per fer foc a l'hivern i també per la construcció i per fer mobles, tot i que no és de massa bona qualitat.

Creix molt de pressa i aguanta les secades; produeix molta resina de la qual se'n fa oli de trementina, però aquesta mateixa qualitat  el fa molt perillós quan hi ha foc al bosc perque és molt inflamable.

Inflorescència masculina o conjunt de flors masculines on es forma el pòl.len.

Pinyes petites (conjunt de flors femenines).

Les pinyes petites son de pi blanc, la gran és del "pi de llei" o pinyoner.

Característica bossa i l'eruga amb pels urticants. 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi

ÀSTER ESCUAMÓS

(Aster squamatus) Castellà: pirulero, matacavero;  Francès: aster écailleux;  Família: COMPOSTES.  Floreix: Setembre/Febrer. Alçada: 40 a 100 cm. Herbassars humits...

És una planta introduïda de caire una mica tropical.

GAVÓ MENUT, GAVONET

(Ononis minutisima) Francès: bugrane trés gréle;  Anglès: tiny restharrow; Alemany: winzige hauhechel. Família: PAPILIONÀCIES.  Floreix: tot l'any. Alçada: 5 a 30 cm. Brolles, pastures seques.

Amb ( Empusa pennata ) dimoniet o pregadeu.

CURIOSITAT: Aquest nom prové de la mitologia grega, Empusa era una ogressa que tenia la capacitat de transformar-se en qualsevol animal o en una dona molt bella per seduir els homes 
i menjar-se'ls o beure-se'n la sang. Menja petits insectes, sobre tot voladors.