HERBA BERRUGUERA (2), BLETS BLANCS

(Heliotropium europaeum) Castellà: verrucaria, heliotropo;  Francès: verrucaire, héliotrope commun, herbe de saint Fiacre;  Occità: èrba de verruga, mourello bastardo; Anglès: heliotrope, european turnsole; Alemany: europäische sonnenwende. Família: BORAGINÀCIES.  Floreix: Juliol/Octubre. Alçada: 10 a 40 cm. Marges, conreus, solars abandonats. Medicinal.

PROPIETATS: vulnerària, cicatritzant, antiberrugues (el suc fresc de la planta), antivírica i per tant va be quan hi han nafres, ferides, berrugues, quan hi ha febre i trastorns hepatobiliars, per provocar i regular la menstruació...

ES FAN SERVIR les flors tot i que amb moltíssima precaució (conté alcaloides) es pot fer servir tota la planta.

CAL evitar-la especialment en els embarassos i lactància; tenir en compte que és foto sensibilitzant i també tòxica pel sistema nerviós i hepatobiliar. És per això que no es fa servir massa i no es ven als herbolaris.

CUROSITAT: les branques segueixen el moviment del sol durant el dia.

ROMEGUERA, ESBARZER.

(Rubus ulmifolius) Castellà: zarzamora;  Francès: ronce, orme; Occità: rumec, bartàs; Anglès: blackberry bush, bramble; Alemany: mittelmeer brombeere. Família: ROSÀCIES.  Floreix: Maig/Agost. Alçada: 1 a 10 m. Bardisses. Medicinal. Alimentària.

PROPIETATS: Antiinflamatòria, hipotensora, hipoglucemiant, antisèptic, desintoxicant,  antitussígena,  vulnerària, diürètica i aplicada externament per banys "d'assiento" quan hi ha problemes d'hemorroides o excés de fluix vaginal. També per fer gàrgares quan hi han nafres a la boca, mal de coll, mal de queixal o genives inflamades.

S'APROFITEN els brots tendres cuits com a verdura i per mastegar-los crus ( així ajuden a deixar de fumar);  les fulles, les flors i els fruits quan han madurat i fins i tot les arrels joves també es poden menjar cuites.

Les fulles en decocció per rentats, compreses i també es pren l'aigua resultant quan hi han regles massa llargues.

Els fruits quan ja son negres, les mores,  porten molta vitamina C, minerals i pigments naturals que son antioxidants. Es mengen crus o en melmelada.

CURIOSITAT: Els grecs la tenien per planta benefactora i la penjaven darrera la porta d'entrada a la casa quan hi havia algun malalt i també la hi penjaven per allunyar els mals esperits. 

MELMELADA DE MORES:

1 kg  de mores, 1/2kg o 400 grs de sucre i suc d'una llimona mitjana.

Es renten les mores, s'escorren i es posen en una cassola amb el suc de llimona i el sucre i es deixen amb el foc baix uns 5 minuts aixafant-les una mica amb una cullera de fusta. 

Després es trituren i si es vol es passen per un colador per fer la textura més fina.

Llavors es posa la massa resultant a coure a foc lent uns 45 minuts remenant sovint perquè no s'enganxi fins que tingui la textura que volem tot i tenint en compte que quan es refreda queda més compacte.  

Finalment  es reparteix en pots de vidre que haurem esterilitzat prèviament i etiquetarem sense oblidar la data.