dissabte, 18 de juny del 2016

GALLARANC

(Ruscus aculeatus)

Català: galzeran, rusc, cirerer de betlem;
Castellà: arrayán morisco, rusco, jusbarba; 
Francès: fragon faux houx, petit-houx; Occità: agalons, verdboisset, boès ponchut;
Anglès: butcher's broom;   
Alemany: stechender mäusedorn.                       

Família: LILIÀCIES.
Floreix: Febrer/Abril.
Alçada: 20 a 150 cm.
Alzinars, matolls, riberes.
Medicinal.



PROPIETATS: és molt diürètic, tonifica el sistema venós, depurativa i antiartrítica

ES FA SERVIR quan hi ha retenció de líquids, artritis, icterícia, pedres als ronyons, i exteriorment per varices, hemorroides, cames cansades, per quan s'adormen les cames o les mans, flebitis, gota (quan hi ha molt d'àcid úric)

ES POT prendre en decocció, en infusió, vi, extracte líquid de les arrels o rizomes, càpsules, banys.  Combina molt bé amb d'altres plantes que afavoreixen la bona circulació sanguínia com el xiprer, els castanyer d'índies, cua de cavall, perruca de blat de moro, ginkgo, menta, ginebró, calèndula, freixe...

CURIOSITATS: Quan els brots son molt tendres es poden menjar com els espàrrecs, de fet qui no s'hi fixi massa els podria confondre. S'havia considerat un plaguicida; encara hom el fa servir per adornar la casa per Nadal, tot i que està protegit. 

L'altra curiositat important és que el que semblen fulles en realitat és un altre tipus de tija (té la tija rodona que fa la branca i la de forma de fulla); les fulles de veritat passen quasi desapercebudes doncs tenen uns 3 mm i no son verdes.

ULL: Menjar les baies vermells pot produir diarrees i vòmits.