FREIXE

(Fraxinus excelsior)  Català: freixe de fulla gran, estanca-sang, freixera; Castellà: fresno ; Gallec i portuguès: freixo, pulleiro; Euskera: lizar, arrunta Francès: frêne commun, grand frêne; Occità: fraisse, tantaridier;  Anglès: ash, mountain ash; Alemany: gewöhnliche esche; Italià. frassino. Família: OLEÀCIES. Floreix: Abril/Maig. Alçada: 10 a 35 m. Zona de ribera.

Tot i que en aquesta zona és més habitual el Fraxinus angustifolius o freixe de fulla estreta, aquest exemplar que va sortir ara fa uns anys espontàniament al meu jardí jo diria que és el de fulla ampla o Fraxinus excelsior (normalment de zones humides) donat el nombre de folíols de cada fulla, el tipus de dents que no surten cap enfora i el color dels borrons o gemes molt fosc.

Tot i que som en una zona de secà, al seu voltant hi ha molta heura, la qual cosa fa pensar que deu viure d'una beta d'aigua subterrània  

Flor del freixe

Pot arribar fins a 35 m d’alçada, és caducifoli. L’escorça és grisosa i llisa però amb els anys es va clivellant. Les gemmes són fosques. Les fulles  surten de les branques de manera oposada, son compostes amb 7 0 13 folíols lanceolats.

Les flors es disposen en forma de raïm, sense calze ni corol·la amb dos estams i un petit pistil i acaba essent un fruit sec en forma de llengüeta. 

Fulles imparells d''entre 9 i 13 folíols.

PROPIETATS: Se n’utilitza l’escorça i les fulles i a cops les llàgrimes de manà que no son res mes que saba solidificada; d’aquests llàgrimes se’n dissolent uns 20 grs, en un vas d’aigua calenta en dejú i va fent efecte laxant al llarg del dia.  

Així doncs 30 gr/ltr de fulles en infusió o decocció, amb una mica de suc de llimona per a reforçar els efectes repartit en 3 taces/dia, tenen efectes diürètics, laxants i depuratius, i milloren malalties artrítiques i l’estrenyiment.

La decocció de 3 gr, (cullerada cafè) d’escorça triturada per 1 tassa d’aigua, ajuda a baixar la febre i és digestiva.

Curiositats: Dioscòrides diu: “Les seves fulles en cataplasma, begudes en vi o el suc que se’n treu d’elles ajuden als qui han estat picats per un escurçó i la cendra de l’escorça untada amb aigua cura la sarna”. I Laguna diu: “ normalment el freixe floreix abans no surtin les serps de sota terra i mai deixa les fulles fins que aquestes tornen als seus nius, ordres a favor nostre de la sàvia naturalesa”.

Degut a que la seva fusta és flexible se la fa servir per fer estris del camps, mobles...

Fruits (Imatge de wikipèdia)

Runa: Ansuz