TUIA

(Thuja orientalis) (Platycladus orientalis) Català: arbre de la vida, xiprer de ventall; Castellà: arbol de la vida, tuya;  Francès: thuya d'orient ;  Anglès: oriental arborvitae; Alemany: thujen, lebensbaüme. Família: CUPRESSÀCIES. Floreix: Abril/Maig. Alçada: 5 a 12 m. Jardins, quasi mai espontània. Ornamental, indusrial, medicinal.

Les tuies que veiem normalment en els jardins, sovint per fer tanques, solen venir de l'Àsia i aquí resisteixen bé la fred. 

Fan les fulles amb escames com els xiprers i els brots com ventalls. 

Les pinyes masculines estan a la punta dels brots i les femenines poden arribar a fer 1 o 2 cm de llarg.

Té la fusta molt lleugera i aromàtica i s'ha fet servir per fer pals; a l'orient per a la construcció i també per fer encens.

La tintura de tuia s'havia fet servir com ungüent extern contra paràsits. 

Actualment l'oli essencial pot servir per treure berrugues o petites tumoracions però cal anar molt en compte perquè pot cremar la pell i ha de ser sota indicació d'un professional.

Son un menjar exquisit per als cérvols pel que els deixen ben pelats i a vegades si la tuia és jove l'acaben matant; aquí no tenim cérvols però he constatat que als xais i a les ovelles també els encanta i fan exactament el mateix que elis.