ORENGA

(Origanum vulgare) Català: moraduix bord; Castellà: orégano, furiégano;  Francès: marjolaine sauvage, origan commun; Occità: majurano fèro, menugueta; Anglès: pot marjoram, oregano, wild marjoram; Alemany: wilder marjoram. Família: LABIADES. Floreix: Juliol/Setembre.  Alçada: 30 a 80 cm. Marges de bosc.

"L'orenga tot el mal trenca" 

Considerada junt amb la farigola els millors antibiòtics naturals.

PROPIETATS: És aperitiva, fa expulsar els gasos, antiinflamatòria, expectorant, diaforètica (fa suar), analgèsica, cicatritzant...  digestiva i aperitiva, també pe fer suar.

Imatge feta vora el rec del camí vell de Pont de Molins.

ES FAN SERVIR les flors i les fulles en infusió, en tintura, en càpsules o en oli essencial, quan hi ha retenció de gasos, desgana, nàusees, mals de panxa, febrades, grips, al·lèrgies respiratòries i bronquitis, mals de queixal, afonies, faringitis; també va bé quan hi ha insomni i ansietat, dolors reumàtics.

Tot i que és molt bona per problemes digestius com que és molt forta cal evitar-la si hi ha gastritis. Presa en excés i molt sovint pot restar l'absorció del ferro.

Algunes pizzes en porten, i es posa també en sopes, pastes, amanides perquè fa el menjar més gustós i digerible.

També és repel·lent  de formigues i altres bitxos.

Papallones: a l'esquerra, possiblement una Marroneta de taca blava (Satyrium spini) i a la dreta una a de les
 varietats de Gitaneta, probablement Zygaena lavandulae, la qual és tòxica i si es toca val la pena rentar-se bé les mans
 i no tocar-se ni els ulls ni la boca.