FLORA I PAISATGE DE LLERS: TIL·LER

dissabte, 8 de juliol del 2017

TIL·LER

(Tilia platyphyllos)	(Tilia cordata)	(Tilia tomentosa)
Català: tell, til·ler de fulla gran, farot. Castellà: tilar, tellón, teja. Francès: tileul à grandes feuilles. Anglès: large leaved lime, common lime. Alemany: sommerlinde. Família: TILIÀCIES Floreix: Juny/Juliol. Flors: blanc-groc. Alçada: fins 35-40 m. Alòcton	Català: tell de fulla petita, tell bord. Castellà: tilo silvestre Francès: tilleul des bois, tilleul à petites feuilles. Anglès: small leaved lime. Alemany: winterlinde, steinlinde. Floreix: Juliol/Setembre Flors: blanques. Alçada: fins 25 m. Autòcton	Català: tell argentat Castellà: tilo plateado Francès: tilleul argenté. tilleul de hongrie. Anglès: silver linde. Alemany: silber-linde Floreix: Maig/Juny. Flors: blanques. Alçada: fins 30 m.

Tot i que tots son medicinals potser el més important seria la varietat platyphyllos.

Til·lers ornamentals del poble.

El til·ler és un arbre de fullatge espès en forma de cor que dóna molta ombra, és majestuós i pot viure molts segles. N’hi ha un bon exemplar a l’ajuntament i també n’hi han de plantats en alguns carrers.

Li agrada viure en boscos d’altres arbres – entre faigs, aurons...- i se’n poden trobar a tots els Pirineus i a l’Albera, entre els 1.000 i els 1.500 mts, d’alçada.

En els països del centre i el nord d’Europa simbolitza la unitat familiar i la pau a la llar.

Quan floreix entre juny i juliol, al seu voltant hom pot experimentar serenor, tan pot ser per la seva presència com pel seu aroma tranquil·litzador. Cal recollir les flors just quan s’acaben d’obrir procurant que s’assequin ràpidament, per això és millor agafar-les un dia de sol o d’aire sec.

ü Té múltiples virtuts però se’l coneix sobretot pels seus efectes sobre el sistema nerviós i per l’insomni.

ü Actua sobre el sistema circulatori perquè és vasodilatador, fa baixar lleugerament le pressió sanguínia i fa la sang menys espessa pel que pot prevenir infarts i trombosis. També va bé per alguns tipus de mal de cap.

ü Ajuda quan hi ha intolerància als greixos, facilita la digestió i ajuda a expulsar petits càlculs de la vesícula biliar; també per l’acidesa d’estómac.

ü Per la pell, - per cremades, furóncols, irritacions, pell seca, cremades de sol...- aplicada externament, és antiinflamatòria, suavitzant i netejadora.

ü Quan hi ha grips o bronquitis, tos... també és molt adequat; en aquest cas a la infusió se li pot afegir una mica d’escorça per intensificar l’efecte.

COM PREPARAR-HO:

- En infusió de flors: 20-40 grs, per litre d’aigua. Se’n poden prendre fins 4 tasses/dia i sobretot que una sigui abans d’anar a dormir. S’hi pot posar mel. Cal insistir que infusionar és posar les flors a l’aigua quan bull en acabar d’apagar el foc. Si no es fa d’aquesta manera podria ser que fes l’efecte contrari.

- Extracte líquid. Cal consultar un professional per les dosis, doncs això depèn de cada laboratori. Se’n pot prendre també durant el dia, però sobretot abans d’anar a dormir.

- Decocció de l’escorça: 30 grs, per litre d’aigua durant 10 minuts.

- Se’n poden fer compreses per problemes a la pell, per això la infusió seria de 100 grs, de flors per litre d’aigua. Les compreses s’han de canviar cada 5 minuts i es poden fer 2 o 3 cops al dia.

- Si el que volem és fer-nos un bany molt relaxant, llavors calen de 300 a 500 grs, de flors infusionades en 1 o 2 litres d’aigua. Just abans d’entrar a la banyera s’hi tira tota la infusió