diumenge, 29 d’octubre del 2017

GINJOLER

(Ziziphus jujuba)

Castellà: azufaifo, jinjolero, dàtil chino; 
Francès: jujubier;
Anglès: jujuba, chinese jujube; Occità: ginjorlièr, guindolièr.
Alemany: chinesische jujube. 

FamíliaRAMNÀCIES. 

Floreix: Abril/Agost.
Alçada: 2 a 5 m.
Al·lòcton





Aquest arbre/arbust és originari de la Xina.

Està molt ramificat i te moltes espines. 

Les fulles son brillants i els fruits son com petites pometes verdes que quan maduren venen de color marró vermellós, de fet la textura és de poma però té un sol pinyol que sembla d'oliva.




Bàsicament es fa servir com a ornamental però té moltes aplicacions.








Se'n fan servir els fruits, les fulles i l'escorça amb finalitat medicinal; els fruits porten molta vitamina C, A, B6 i B12 i molts minerals i tenen propietats expectorants, diürètiques, antiinflamatòries i laxants; les fulles es fan servir contra la diarrea i la diabetis; l'escorça és purgant i també es fa servir en decocció per rentats de ferides, nafres, èczemes, faringitis...
Els gínjols es poden menjar crus, secs, en melmelada, en xarop, en licor...i també se'n poden fer mascaretes per pells resseques.

La fusta és molt apreciada per fer gralles, tenores i sacs de gemecs.








FAJOL BORD

(Polygonum convolvulus)

Català: cairell, corretjola sense flor, fesolera borda;
Castellà: polígono trepador, albohol, centúnculo ; 
Francès: renouée faux liseron
Anglès: black-bindweed, wild buckwheat; 
Alemany: windenknöterich.

FamíliaPOLIGONÀCIES. 

Floreix: Maig/Juliol.
Alçada: 20 a 100 cm.
Marges, rostolls.






TRÈVOL ROSAT

(Oxalis articulata)

Català: agret rosat, magreta, pa de cucut rosat;
Castellà: acederilla rosa; 
Francès: oxalis articulée;
Anglès: pink sorrel;
Alemany: sauerklee.

FamíliaOXALIDÀCIES. 

Floreix: Abril/Setembre.
Alçada: 10 a 30 cm.
Herbassars humits.






Originària d'Amèrica del sud.



Les fulles tenen tres folíols en forma de cor i cap al tard es pleguen. Quan son molt tendres es poden posar a l'amanida i també es poden posar als cuinats per donar un gust una  mica àcid.



Normalment es fa servir en jardineria però es fa espontàniament en herbassars humits i prop de riberes. De fet és una planta invasora tot i que per aquí no n'hi ha massa.



diumenge, 15 d’octubre del 2017

ROSA DE SIRIA

(Hibiscus syriacus)

Català: altea, hibisc de Síria;
Castellà: rosa de siria, altea, suspiro; 
Francès: mauve en arbre, hibiscus commun des jardins;
Anglès: syrian ketmia, rose mallow, rose of sharon;
Alemany: straucheibisch.

FamíliaMALVÀCIES. 
Floreix: Maig/Setembre.
Alçada: 200 a 500 cm.
Normalment en jardins.
Ornamental. Al·lòctona.




Es troba normalment en jardins tot i que aquesta era espontània en un marge. És la flor nacional de Corea del Sud.



CAPUTXINA

(Tropaeolum majus)

Català: llaguera, bequera, morritort d'Índies;
Castellà: capuchina menor; 
Francès: capucine, grande capucine; Occità: capuchina, nasitòrt;
Anglès: nasturtium, monk cress;
Alemany: grobe kapuzinerkresse.

FamíliaTROPEOLÀCIES. 
Floreix: Maig/Setembre.
Alçada: 30 a 60 cm.
Normalment en jardins.
Medicinal.Ornamental. Al·lòctona.


PROPIETATS: 

És desinfectant, antibacteriana, antivírica, antifúngica, diürètica, expectorant, aperitiva, cicatritzant, evita la fragilitat capil·lar, i la caiguda del cabell per tant és aplicable quan s'ha perdut la gana, infeccions respiratòries, digestives i urinàries, ferides, picades d'insectes, per reduir el colesterol, millora la circulació i la menstruació.


Les fulles, els capolls i les flors son mengívoles sobre tot ben tendres i desperten la gana. Les flors a més son una bona font de vitamina C.


Cataplasmes de planta matxucada per aplicar sobres dolors musculars. Extracte o infusió per fer friccions capil·lars, la infusió també com a diürètic...


Cal evitar-la si hi ha els ronyons sensibles, el tracte digestiu irritat, insuficiència cardíaca i també durant l'embaràs i l'alletament.













Les llavors s'havien fet servir com a pebre, però tenen un punt de toxicitat.




És bo tenir-ne al jardí perquè és repel·lent de plagues de les plantes.

És originària del Perú.












                   

dilluns, 2 d’octubre del 2017

CREUETA

(Cruciata glabra) (Galium vernum)

Català: te de bosc
Castellà: cruzada; 
Francès: gaillet du printemps, croisette glabre
Anglès: slender crosswort; smooth crosswort.
Alemany: frühlings kreuzlabkraut.

FamíliaRUBIÀCIES. 
Floreix: Maig/Juliol.
Alçada: 10 a 30 cm.
Boscos, zones d'ombra.
Medicinal.



PEBRER BORD

(Schinus molle) 

Castellà: falso pimentero, lentisco del Perú, aguaribay; 
Francès: faux-poivrier;
Anglès: peruvian pepper.
Alemany: peruanische pfefferbaum.

FamíliaANACARDIÀCIES. 
Floreix: Març/Setembre.
Alçada: 5 a 15 m.
Ornamental, medicinal. Al·lòcton.

Aquesta imatge presa aquest setembre té el fruit i també la flor, que quasi no es veu,
en una branca de més amunt.

HERBES I PLANTES DE LLERS
PEBRER BORD ( Schinus molle)

M'ha semblat interessant incloure aquest arbre amb les plantes de Llers perquè tot el carrer de l'Església n'està ple. És un arbre molt pràctic en jardineria perquè aguanta be les alçades, el terra pedregós i pobre, és de clima tropical i  temperat, a més fa una bona ombra, és molt decoratiu per les branques que pengen i sempre és verd. Així doncs ja forma part del cada dia dels llersencs, encara que sigui un arbre que vingui de Sud-amèrica.

És de la mateixa família del llentiscle (anacardiàcies). Floreix a la primavera amb un penjoll de diminutes floretes blanques de  5 pètals que donen un petit fruit de color vermellós de 4-5 mm de diàmetre que sovint s'ha utilitzat per fer barreja de pebres (amb la clova és el pebre rosat i molt és el pebre blanc) i també s'ha fet servir per adulterar el pebre negre.
Ja que el tenim tan a mà cal fer un cop d'ull a la infinitat d'usos que li donen al Perú, a Mèxic, Xile...:L'utilitzen com a tint per donar color groc als teixits, com a adob, com a repel·lent de plagues i d'arnes si es posen les fulles entre la roba dels armaris, la fusta per fabricar estris agrícoles, la resina per mastegar i sobre tot com a planta medicinal.

COM UTILITZAR-LO:

- Decocció de les fulles (cal deixar refredar) per fer banys "d'assiento" per les hemorroides o "morenes"; aquests banys també van bé per rebaixar la inflamació dels ronyons, la pròstata, la bufeta, la vesícula biliar, els fluixos vaginals, espasmes nerviosos...
Aquesta mateixa decocció també pot servir per fer inhalacions quan el nas està tapat quan hom està refredat, o per glopejar i fer gàrgares si hi han nafres a la boca o inflamacions de les genives.
També per fer banys contra la picor de la sarna.

- Infusió de 2 fulles senceres pels mals d'estómac, per calmar migranyes, dolors musculars, restrenyiment... i si li afegim dues fulles de lletsó (sonchus oleraceus) servirà  per problemes urinaris com cistitis, retenció d'orina...

- L'aigua que resulta de macerar els fruits pelats 1 hora en aigua tèbia, un cop colada, es fa bullir amb sucre ( 1 mida de sucre per 3 d'aigua) uns 20 minuts remenant constantment.  El xarop que queda, es pren a raó d'una cullerada al mati i una al vespre per tos, bronquitis, refredats...

- Les clivelles  de mans i peus milloren molt refregant-les amb les fulles fresques triturades.

Aquest any he preparat com a prova un "OLEAT DE PEBRER"  ( pot ple de fulles i cobert d'oli d'oliva deixat a sol i serena 40 dies a l'estiu i després colat)
doncs hauria d'anar molt be pels dolors reumàtics. Aclareixo que les fulles les he tret de l'arbre que tinc a casa. Tot i això no crec que us diguin res si espereu a que els podin, no fos cas que ara els deixéssiu pelats!.

No cal dir que amb les plantes cal anar amb molt de compte, son molt importants les mides i sempre davant qualsevol problema cal adreçar-se a un professional de la salut.


Carme Frigola
Acupuntora – massatgista.

Publicat a la revista LERTIO - Tardor – hivern 2014

P.D. Val a dir que pocs mesos després d'aquesta publicació els van arrencar tots i han estat substituïts per llorers. Encara queda el de casa meva que ja té més de 20 anys i està esplèndid, per cert és fill del pebrer que hi ha a la Clínica Santa Creu de Figueres, un exemplar segurament centenari que molt empordanesos segur que han vist. 
( setembre 2017)