GINJOLER

(Ziziphus jujuba) Castellà: azufaifo, jinjolero, dàtil chino;  Francès: jujubier; Anglès: jujuba, chinese jujube; Occità: ginjorlièr, guindolièr. Alemany: chinesische jujube.  Família: RAMNÀCIES.  Floreix: Abril/Agost. Alçada: 2 a 5 m. Al·lòcton

Aquest arbre/arbust és originari de la Xina.

Està molt ramificat i te moltes espines. 

Les fulles son brillants i els fruits son com petites pometes verdes que quan maduren venen de color marró vermellós, de fet la textura és de poma però té un sol pinyol que sembla d'oliva.

Bàsicament es fa servir com a ornamental però té moltes aplicacions.

Se'n fan servir els fruits, les fulles i l'escorça amb finalitat medicinal; els fruits porten molta vitamina C, A, B6 i B12 i molts minerals i tenen propietats expectorants, diürètiques, antiinflamatòries i laxants; les fulles es fan servir contra la diarrea i la diabetis; l'escorça és purgant i també es fa servir en decocció per rentats de ferides, nafres, èczemes, faringitis...

Els gínjols es poden menjar crus, secs, en melmelada, en xarop, en licor...i també se'n poden fer mascaretes per pells resseques.

La fusta és molt apreciada per fer gralles, tenores i sacs de gemecs.