PEBRER BORD

(Schinus molle)  Castellà: falso pimentero, lentisco del Perú, aguaribay;  Francès: faux-poivrier; Anglès: peruvian pepper. Alemany: peruanische pfefferbaum. Família: ANACARDIÀCIES.  Floreix: Març/Setembre. Alçada: 5 a 15 m. Ornamental, medicinal. Al·lòcton.

Aquesta imatge presa aquest setembre té el fruit i també la flor, que quasi no es veu,
en una branca de més amunt.

HERBES I PLANTES DE LLERS

PEBRER BORD ( Schinus molle)

M'ha semblat interessant incloure aquest arbre amb les plantes de Llers perquè tot el carrer de l'Església n'està ple. És un arbre molt pràctic en jardineria perquè aguanta be les alçades, el terra pedregós i pobre, és de clima tropical i  temperat, a més fa una bona ombra, és molt decoratiu per les branques que pengen i sempre és verd. Així doncs ja forma part del cada dia dels llersencs, encara que sigui un arbre que vingui de Sud-amèrica.

És de la mateixa família del llentiscle (anacardiàcies). Floreix a la primavera amb un penjoll de diminutes floretes blanques de  5 pètals que donen un petit fruit de color vermellós de 4-5 mm de diàmetre que sovint s'ha utilitzat per fer barreja de pebres (amb la clova és el pebre rosat i molt és el pebre blanc) i també s'ha fet servir per adulterar el pebre negre.

Ja que el tenim tan a mà cal fer un cop d'ull a la infinitat d'usos que li donen al Perú, a Mèxic, Xile...:L'utilitzen com a tint per donar color groc als teixits, com a adob, com a repel·lent de plagues i d'arnes si es posen les fulles entre la roba dels armaris, la fusta per fabricar estris agrícoles, la resina per mastegar i sobre tot com a planta medicinal.

COM UTILITZAR-LO:

- Decocció de les fulles (cal deixar refredar) per fer banys "d'assiento" per les hemorroides o "morenes"; aquests banys també van bé per rebaixar la inflamació dels ronyons, la pròstata, la bufeta, la vesícula biliar, els fluixos vaginals, espasmes nerviosos...

Aquesta mateixa decocció també pot servir per fer inhalacions quan el nas està tapat quan hom està refredat, o per glopejar i fer gàrgares si hi han nafres a la boca o inflamacions de les genives.

També per fer banys contra la picor de la sarna.

- Infusió de 2 fulles senceres pels mals d'estómac, per calmar migranyes, dolors musculars, restrenyiment... i si li afegim dues fulles de lletsó (sonchus oleraceus) servirà  per problemes urinaris com cistitis, retenció d'orina...

- L'aigua que resulta de macerar els fruits pelats 1 hora en aigua tèbia, un cop colada, es fa bullir amb sucre ( 1 mida de sucre per 3 d'aigua) uns 20 minuts remenant constantment.  El xarop que queda, es pren a raó d'una cullerada al mati i una al vespre per tos, bronquitis, refredats...

- Les clivelles  de mans i peus milloren molt refregant-les amb les fulles fresques triturades.

Aquest any he preparat com a prova un "OLEAT DE PEBRER"  ( pot ple de fulles i cobert d'oli d'oliva deixat a sol i serena 40 dies a l'estiu i després colat)

doncs hauria d'anar molt be pels dolors reumàtics. Aclareixo que les fulles les he tret de l'arbre que tinc a casa. Tot i això no crec que us diguin res si espereu a que els podin, no fos cas que ara els deixéssiu pelats!.

No cal dir que amb les plantes cal anar amb molt de compte, son molt importants les mides i sempre davant qualsevol problema cal adreçar-se a un professional de la salut.

Carme Frigola

Acupuntora – massatgista.

Publicat a la revista LERTIO - Tardor – hivern 2014

P.D. Val a dir que pocs mesos després d'aquesta publicació els van arrencar tots i han estat substituïts per llorers. Encara queda el de casa meva que ja té més de 20 anys i està esplèndid, per cert és fill del pebrer que hi ha a la Clínica Santa Creu de Figueres, un exemplar segurament centenari que molt empordanesos segur que han vist. 

( setembre 2017)