dijous, 30 de novembre del 2017

MELANDRI BLANC

(Silene latifolia) (Melandrium album)

Català: silene blanca, alfàbrega de ca;
Castellà: colleja blanca, subrilotes;
Francès: compangnon blanc, lychnis àgrosses graines; Occità: petarèu;
Anglès: white campion;
Alemany: weibe lichtnelke. 

FamíliaCARIOFIL·LÀCIES. 

Floreix: Abril/Setembre.
Alçada: 30 a 120 cm.
Herbassars humits.

Els seus brots tendres es poden fer servir com a verdura com la "silene vulgaris", sigui bullits o en truita.






PLATANER

(Platanus hybrida)(Platanus orientalis o P.acerifolia)

Català: plàtan, plataner d'ombra;
Castellà: platano de sombra, plátano de paseo;
Francès: platane, platane d'espagne, platane commun; Occità: platanièr, platana;
Anglès: oriental plane, old world sycamore;
Alemany: morgenländische platane, orientalische platane. 

FamíliaPLATANÀCIES. 

Floreix: Abril/Juny.
Alçada: 10 a 40 m.
Ornamental, boscos de ribera.

Plataners del C/ St.Qirza de Llers





Tot i que bàsicament el coneixem plantat als carrers -aguanta molt bé la pol·lució- i als parcs també es pot trobar prop de riberes i fonts de forma subespontènia.

PROPIETATS: Astringent i alhora laxant; diürètic; cura ferides.

Se'n fa decocció de les fulles o de l'escorça interna quan hi ha diarrea, hemorràgies, retenció de líquids, dolors reumàtics i també per rentar ferides.










L'Escorça és de tonalitats entre grises i verdes i fan un clapejat que va caient per quedar una delicada segona escorça blanca i qui no ha fet servir les seves boles per jugar?

La fusta es fa servir en ebenisteria i per fer mànecs d'estris. 

Pujant al barri de Mas Vidal.






 CURIOSITAT: Als pobles de l'Alt Empordà sovint en podem veure a les places. 

Un de molt notable és el plàtan de la plaça de Colera. 

Aquesta tradició ve de quan la invasió dels francesos perquè el poble que conquerien hi plantaven un plataner a la plaça deixant clar qui eren els amos.


Plàtan vora la Muga al terme de Llers.

Imatge extreta de Wikiloc. Autor: Oficina Verda (UdG)

dimecres, 29 de novembre del 2017

CAMPANETA XINA

(Platycodon grandiflorus)

Castellà: campanilla china; 
Anglès: balloon flower;
Alemany: ballonblume.

FamíliaCAMPANULÀCIES. 

Floreix: Juny/Agost.
Alçada: 30 a 50 cm.
Al.lòctona. Ornamental.


Aquesta espectacular i humil planta ens ve del nord-est asiàtic i precisa de poc manteniment.

Tot i que aquí és fa servir en jardineria, a l'Àsia es fan servir les seves arrels per reduir la tos i els refredats. 
A més les flors es mengen en amanides.


N'hi ha de blaves, blanques i roses.

La forma de la flor abans d'obrir-se és el que li dona nom a Anglaterra i Alemanya.


ALOC

(Vitex agnus-castus)

Català: Ximbla, pebre de frare;
Castellà: gatillo casto, sauzgatillo, agnocasto, pimientillo, hierba de la castidad; 
Francès: gattilier, arbre au poivre; Occità: pebrièr de capuchin, pebrièr fèr
Anglès: virgin bush, anus castus, chaste tree;
Alemany: mönchspfeffer, keuchsbaum

FamíliaVERBENÀCIES

Floreix: Juny/Setmbre.
Alçada: 100 a 600 cm.
Medicinal.
Zones humides, riberes.

De la platja de Garbet.




PROPIETATS: És un regulador hormonal femení important, també serveix per trastorns hepàtics, malària, llagues, diarrees, còlics, com a espècia.


És indicada per a regular les menstruacions tant si n'hi ha en excés, en defecte o en períodes irregulars; pels còlics de l'endometri; fibromes; per augmentar la fertilitat femenina; síndrome premenstrual i menopausa.


Hi ha estudis sobre la seva utilització per millorar els símptomes del Parkinson.



















Tan beneficiosa que és per a les dones, però pels homes te mala premsa, doncs els disminueix la libido, els afebleix els músculs, dóna infertilitat i impotència... I d'aquí ve el seu nom, doncs a l'època medieval els seus fruits semblants al pebre es posaven a les begudes i menjars dels monjos perquè poguessin complir els seus vots de castedat.
A la Ilíada d'Homer també es parla d'aquests fruits on s'esmenta que tenen un agradable olor a menta i redueixen el desig sexual.
A pagès s'ha utilitzat per fer estris de vímet i també contra els polls dels ramats.
Imatge extreta de Wikipèdia

dimarts, 28 de novembre del 2017

CAP D'ASE

(Lavandula stoechas)

Català: tomaní, timó
Castellà: cantueso, tomillo borriquero,aztecados; 
Francès: lavande stéchade, lavande à toupet; Occità: queirèla, tap, espic
Anglès: french lavander;
Alemany: schopf lavendel.

FamíliaLABIADES. 

Floreix: Maig/Juliol.
Alçada: 30 a 100 cm.
Medicinal.
Garrigues, prats secs, pinedes.






És fàcil de reconèixer per la seva peculiar flor. 

A la primavera  tenyeix de violeta fosc les muntanyes on habita.   

PROPIETATS: És digestiva i fa expulsar gasos; bactericida, cicatritzant, expectorant i es pot fer servir en infusió quan hi ha molèsties digestives; també per treure mucositats; analgèsica.

Es fa servir la infusió per prendre i per fer rentats -també en decocció- quan hi ha ferides infectades, cops...


També es pot fer servir en tintura i o en alcoholat. 
















Es fa servir en jardineria; és molt apreciada per les abelles i també és molt utilitzada en la indústria farmacèutica per la seva olor.






dissabte, 25 de novembre del 2017

MELISSOT

(Melittis melissophyllum)

Castellà: melisa bastarda, toronjil de monte; 
Francès: mélitte à feuilles de mélisse;
Anglès: bastard balm;
Alemany: immenblat.

Família: LABIADES

Floreix: Maig/Juliol.
Alçada: 20 a 50 cm.
Medicinal.
Marges ombrívols, boscos.





Es pot prendre la infusió de les flors quan hi ha retenció de líquids, indigestions, hipertensió i per utilitzar-la per rentar èczemes i ferides de la pell.




Té PROPIETATS diürètiques, cicatritzants, digestives... 

divendres, 17 de novembre del 2017

TABAC

(Nicotiana tabacum)

Català: tabaquera, caliquenya;
Castellà: hierba santa, tabaco común; 
Francès: tabac cultivé; Occità: beladòna, tabat;
Anglès: tobacoo;
Alemany: virginische tabak.

FamíliaSOLANÀCIES. 

Floreix: Juliol/Setembre.
Alçada: 50 a 250 cm.
Cultivada. A vegades subespontània en marges.
Al·lòctona.


A la rotonda prop del Cap de Vilafant.



PROPIETATS:
Es fan emplastres amb les fulles per cops i reumatismes; es poden posar directament a les temples quan hi ha mal de cap; les fulles macerades milloren les hemorroides.



Encara ara hi ha llocs que en planten alguna mata als horts per espantar les plagues i a més també s'ha fet servir com a insecticida..







Es fa servir com a ornamental pels jardins però hi ha llocs propers com Andorra on es cultiva per secar les fulles i fumar-les.

Em sembla que ja tots saben que la nicotina que porta és molt tòxica i pot provocar problemes circulatoris i sobretot pulmonars.



dissabte, 4 de novembre del 2017

ARÇ BLANC

(Crataegus Oxycantha i Crataegus Monogyna)

Català:: arn, espí blanc, pometes de pastor, mallol; 
Castellà: majuelo, espino albar, matapiojos;
Francès: epini blanche, aubépine ;
Anglès: hawthorn; Occità: boisson blanc, espinha blanca, poumetier.
Alemany: eingriffeliger weibdorn. 

FamíliaROSÀCIES. 

Floreix: Març/Juny.
Alçada: 1 a 6 m.
Medicinal.


És un arbust ple d’espines que creix en terrenys secs i pedregosos. Floreix d’abril a maig amb unes boniques floretes blanques i el fruit comença a madurar a partir de l’agost, tot i que encara se’n poden veure aquest mes per Llers.

S’utilitzen les dues varietats per igual tot i que aquí el més habitual és el “monogyna” que es diferencia de “l’oxyacantha”, una mica per les fulles però sobretot perquè el d’aquí el fruit té un pinyol i l’altre en té dos o tres.


Imatge de wikipedia.

Actualment és molt utilitzat en molts preparats fitoterapèutics i s’usen sobretot les flors i els fruits que contenen flavonoides, els quals actuen  molt positivament sobre el cor i l’aparell circulatori: pot ajudar en insuficiències cardíaques, en arteriosclerosi, en lesions valvulars, o en infarts recents, també quan hi ha arrítmies, per tant és cardiotònic. 
Té també un efecte regulador de la tensió arterial tan si és massa alta com si és massa baixa, tot i que l’efecte és més evident i ràpid sobre la hipertensió
I una acció que sovint no es té massa en compte és el seu efecte sedant del sistema nerviós simpàtic, sobretot per les persones que senten opressió al pit, angoixa, insomni... pel que és un bon ansiolític, molt efectiu doncs per a qualsevol desequilibri neurovegetatiu.






   
S’UTILITZA :

  • En infusió d’uns 60 grs. de flors (unes 4 cullerades soperes) per litre d’aigua i a raó de 3 o 4 tasses/dia. Es recullen a la primavera quan estan a punt d’obrir-se i es fan assecar de pressa, en un lloc airejat a l’ombra; un cop seques cal posar-les en capsetes sense prémer.
  • Els fruits frescos no tenen tants principis actius però també son efectius i a més son anti-oxidants.
  • En extracte sec o gotes. En aquests casos si que ha d’estar especialment recomanat per professionals.
La seva toxicitat és molt baixa pel que no té efectes secundaris si es tenen en compte les dosis recomanades, - com totes les plantes - i sota supervisió professional.
Espero que no t’hagi de fer falta...

(Text publicat a la revista Lèrtio de la tardor-hivern del 2.010 per Carme Frigola) 

MAGNÒLIA

(Magnolia grandiflora)

Català: magnoliera, magnolier.
Castellà: magnolio, laurel tulipan común; 
Francès: magnolia à grandes fleurs;
Anglès: bull bay, sothhern magnolia; 
Alemany: immergrüne magnolie. 

Família: MAGNOLIÀCIES

Floreix: Maig/Juliol.
Alçada: 10 a 30 m.
Al·lòcton. Medicinal. Industrial.





PROPIETATS: La decocció de l'escorça s'havia fet servir per malalties del cor. 

És estimulant, laxant, fa baixar la febre, fa suar, tonifica el sistema digestiu. 

La infusió de les flors redueix  els espasmes.























Les precioses llavors fan uns 2 cm.










És contraproduent quan hi ha processos inflamatoris.

S'extreu l'oli essencial per a perfumeria.

Té una fusta molt dura que es fa servir per fer mobles i també en cistelleria.

És molt apreciada en els jardins perquè resisteix la contaminació, per les seves vistoses i flairoses flors que poden arribar a fer 30 cm. i també per les seves fulles dures i brillants.

A Llers en tenim una just a la part oest de l'entrada de l'església.


Imatge lliure de pixabay.com