diumenge, 29 d’abril del 2018

GRANOTES - 2

De cap-gros a granota. Diferent estadis de desenvolupament o metamorfosi.





MAGRANER

(Punica granatum)

Català: mangraner;
Castellà: granado, mangrano;
Francès: grenadier; Occità: miugranèr;
Anglès: pomegranate tree;
Alemany: granatapfel.

FamíliaPUNICÀCIES. 

Floreix: Juny/Agost.
Alçada: 2 a 5 m.
Medicinal. 


Magraner a la tardor en un dia de llevantada.
Ara en plena tardor, m’han cridat l’atenció els grocs tan lluminosos que pujant en cotxe al poble podem veure barrejats amb els verds dels marges de la carretera: els magraners amb tot la seva bellesa en forma d’arbusts o d’arbres – poden arribar a fer 4 o 5 m d’alçada - i amb magranes ja obertes amb els grans rosats a mercè dels ocells i la pela semblant el cuir vell.

A la primavera floreix cap el juny amb unes flors molt especials i peculiars per la seva forma i color vermell: tenen el calze carnós obert en forma d’estrella de 5 o de 7 puntes d’on surten uns pètals molt fins i arrugats i els estams també vermells les anteres dels quals son grogues. Cap a l’hivern perd les fulles i queden les espines ben visibles.

Aquesta família de plantes només té dues espècies i això junt amb la forma de la seva fruita fa que sigui una planta peculiar i única.

La nostra és la més estesa – l’altra ( púnica protopunica) només és a l’illa de Socotora –La cultivada és molt dolça i la silvestre més àcida però és la mateixa espècia.

Prové d’Àsia i es creu que foren els fenicis que el van portar i que fou escampat pel Mediterrani pels romans i pels àrabs. A la prehistòria ja se’l coneixia, se n’han trobat llavors a les piràmides d’Egipte, a Grècia se’l considerava símbol de l’amor i la fecunditat i actualment està escampat també a països d’Amèrica.

S’UTILITZA :
L’escorça de l’arrel i del tronc en maceració ( 80grs, per ½ litre d’aigua, 25 grs. si son nens en edat escolar i en aquest cas amb molt de compte) durant 24 hores i després fer bullir a foc lent fins que quedi en ¼ lt. Això es va prenent en dejú repartit en 2 0 3 dies. S’hi pot afegir mel o menta per fer-ho més fàcil de prendre. Al cap de dues hores de prendre-ho cal una infusió laxant. És excel·lent pels cucs intestinals, sobre tot per expulsar la solitària.
La pela de la magrana i els tels interns també tenen certa acció sobre els cucs, però sobre tot per les diarrees i també per netejar nafres de la pell, de la boca, conjuntivitis, faringitis, picors...
Infusió de flors  20-30 grs per lt d’aigua i una mica de la pela de la fruita : una cullerada cada hora mentre duri la diarrea i també per fer gàrgares quan hi ha faringitis o amigdalitis.
També es pot fer una decocció de fulles per rentar els ulls.
La fruita per grips i refredats perquè conté molta vitamina C. També és molt rica en potassi que afavoreix l’eliminació de líquids i molta fibra.
 
CONTRAINDICACIONS:
ULL!!!  la decocció de les escorces porta molts alcaloides i és totalment contraproduent donar-ne a dones embarassades, a nens i a persones esgotades o dèbils, perquè pot produir nàusees, vòmits, problemes de visió...i és per això que és
millor consultar a un professional.
Les persones amb úlceres d’estómac o intestinals poden tenir problemes també en menjar la fruita perquè és molt rica també amb tanins que son excel·lents antioxidants però poden irritar el tracte gàstric.

Com preparar granadina: Es pot preparar en fred: per cada  115 grs de suc de magrana àcida uns 200grs de sucre. Es posa en una ampolla si pot ser de vidre i es va removent diverses vegades al dia fins que el sucre es dissolgui del tot. A l’estiu és molt refrescant, barrejat amb una mica d’aigua gelada.

Imatge extreta d'English Wikipedia setembre 2005




Carme Frigola
Acupuntora – massatgista

Publicat a la revista Lertio.  Tardor – hivern 2012


dimecres, 25 d’abril del 2018

CANABASSA

(Eupatorium cannabinum)

Català: Cànem bord, herba de talls, eupatori;
Castellà: eupatorio, purguera;
Francès: eupatoire chanvrine; Occità: eupatori, erbo de la fouiro
Anglès: hemp agrimony;
Alemany: wasserdost.

FamíliaCOMPOSTES. 

Floreix: Juliol/Setembre.
Alçada: 50 a 200 cm.
Marges de boscos de ribera.
Medicinal. Tòxica.





PROPIETATS: Fa baixar el colesterol, antibiòtic, diürètic, per problemes de fetge i vesícula biliar, indigestions, gasos.

Es fa servir tota la planta; es  recullen les flors al llarg de la seva floració, les fulles a l'estiu i les arrels a la tardor.  

Serveix per problemes digestius i hepàtics, per grips..; per problemes de la pell aplicada externament. 

Tot i això com que és força tòxica és millor deixar-la ens mans dels farmacèutics. 

Contraindicada sobretot en embaràs, alletament i malalties hepàtiques. 







dimarts, 24 d’abril del 2018

GAZÀNIA

(Gazania rigens) (Gazania nivea, hybrida, splendens)

Castellà: gazánia;
Francès: gazania;
Anglès: gazania, treasure flower;

FamíliaCOMPOSTES. 

Floreix: Gener/Octubre.
Alçada: 20a 40 cm.
Roquissers, platges de sorra.
Ornamental, subespontània. AL·LÒCTONA.




Prové de Sud-àfrica. 


Es fa servir en jardineria per acolorir zones de rocalla. 

Ara ja en surten de forma espontània. 

N'hi ha de moltes varietats i colors.








GALINSOGA

(Galinsoga parviflora)

Català: galinsoga, herba de la bola;
Castellà: galinsoga, soldado galante;
Francès: galinsoga à petites fleurs;
Anglès: gallant soldier;
Alemany: kleinblütiges knopfkraut.


FamíliaCOMPOSTES. 

Floreix: Juny/Octubre.
Alçada: 10a 80 cm.
Herbassars humits, riberes, horts.
Medicinal. AL·LÒCTONA.






Tot i que majoritàriament se la considera una mala herba, hi ha països que assequen les fulles com a espècia per afegir a alguns plats.

De les fulles fresques se'n pot fer suc junt amb d'altres verdures.

Sembla ser que te propietats cicatritzants i antiinflamatòries, fins i tot la infusió de les fulles alleugera problemes hepàtics.

Quan hi ha ferides, nafres, hemorroides, varius es pot aplicar un emplastre de planta fresca o la infusió per a rentats locals.

Prové del Perú.




dissabte, 21 d’abril del 2018

PAPALLONES - 2

Una agradable visita...la papallona reina o tigre.


La reina (Papilio Machaon) en una sàlvia.

La reina en una prunera.

Si en vols veure l'eruga :
https://floraipaisatgellers.blogspot.com.es/search?q=ERUGUES



I la llimonera (gonepteryx rhamni)

Argentada comuna (argynnis paphia)



Gitaneta (zygaena fausta)



Arna d'antenes llargues (Adela Australis)


La papallona del boix (Cydalima perspectalis)


La que em ve a visitar cada dia entre les 2 i les 3 de la tarda (Vanessa atalanta)

Gitaneta (Zygaena purpuralis)


Arna d'antenes llargues (Adela Australis)

Una altre Gitaneta molt semblant a zygaena fausta)

dissabte, 7 d’abril del 2018

MATAFOC

(Sempervivum tectorum)

Català: carxofetes, cebes, nualós;
Castellà: siempreviva mayor,barba de júpiter;
Francès: joubarbe des toits, artichaut-de-murailles; Occità: èrba dau copadis, barbajòl;
Anglès: common houseleek;
Alemany: dach hauswurz.

Família: CRASSULÀCIES. 

Floreix: Juny/Agost.
Alçada: 10a 50 cm.
Roquissers, taulats,prats pedregosos.
Medicinal, ornamental.






PROPIETATS: És desinfectant, cicatritzant,astringent...per això va be per problemes de pell com grans, ferides, cremades, picades de bitxos i com que a més refresca va bé també pels penellons.

És diürètica i serveix també per infeccions urinàries tot i que si se'n pren molta pot produir intoleràncies.


Es pot fer servir el suc de la planta fresca que surt en rebregar les fulles directament sobre berrugues i dureses, o la decocció per rentats locals o gàrgares.









BUFALAGA PUBESCENT

(Thymelaea passerina subsp. pubescens)


Francès: passerine hérissée, passerine hirsute.


Família: TIMELEÀCIES. 

Floreix: Juny/Octubre.
Alçada: 10a 50 cm.
Pastures seques, conreus, sol calcari.



dijous, 5 d’abril del 2018

DAINES - PETJADES 2


Castellà: gamo
Francès:daim européen
Anglès: fallow deer.
Alemany: damhirsch.

Família: Cèrvids

La daina (dama dama) és un herbívor remugant. Poden fer fins a 160 cm els mascles i fins a 140cm les femelles de llargada i la cua fa cap a un pam; d'alçada pot arribar a 110 cm.

Normalment només tenen banyes els mascles i solen tenir tres puntes i una pala i les canvien cada any; des de darrera se li veu la cua fosca que queda sobre un fons blanc enmarcat n dues ratlles negres i així de lluny sembla un cor blanc partit.


Normalment viu al mig del bosc en ramats de mascles o de femelles -llevat de la temporada del zel- i  al vespre surt a pasturar en prats oberts, tot i que hi ha excepcions si ja estan acostumades a veure humans i si aquests no fan massa soroll. 

Aquestes imatges son de la zona salines-bassegoda.




Les seves petjades.