BENVINGUDA, PRESENTACIÓ I AGRAÏMENTS.

Benvingut/da al bloc i gràcies per la teva curiositat. Si has entrat possiblement tenim alguna afició comuna.

He de dir que tota la meva vida d'una manera o altre ha estat vinculada amb la natura, sóc de l'època que en Patufet se soplujava sota d'una col i se'l va menjar el bou!, alguns no sabreu de que va això i d'altres segur que heu llegit de petits els contes d'aquest personatge.

Vaig néixer en una família d'hortolans que no en tenien prou de passar-se tot el dia a fora treballant de caps a terra que a sobre els diumenges em portaven al bosc o al mar i m'en feien gaudir tot observant  el que ens envoltava - terra, mar o aire - i degustant i flairant tot el que podíem. He participat també en alguna lluita de conservació del medi ambient, alguna amb final feliç. 
    
Ara ja fa més de vint anys que vaig triar Llers per viure i m'hi sento acollida; aquests últims anys he gaudit molt amb el seu entorn i també he patit molt amb les seves destrosses és per això que tinc ganes de deixar un testimoni de la diversitat i riquesa que ens envolta tot i que potser el meu interès no coincideixi massa amb qui n'ha de viure -les meves disculpes-; hi ha un treball fet quasi sempre en soledat, en silenci, d'anar observant, descobrint i meravellant-me d'aquest entorn privilegiat, de gaudir el present sense cap impediment; tot plegat em dona una gran alegria i alimenta la meva connexió amb la natura, coses que m'agradaria encomanar-te si encara no en tens "el virus" i encomanar també les ganes de preservar-lo no només per la seva estètica lúdica i "elevadora" sinó també per la importància que té cada ser -animal o planta - per tots els altres del seu voltant. Això si hom és observador ho sap, no cal que ningú li ho expliqui.

Una mica la culpa d'aquest bloc també la tenen la revista del poble, Lertio, on vinc fent una petita col·laboració sobre plantes de la zona i els seus usos medicinals i les organitzadores de la Fira Bruixa 2014 que em van "entabanar" per  col·laborar-hi, i vaig aprofitar i ampliar el recull de fotos fruit de les meves passejades per l'entorn; és a partir de tota aquesta informació, que vaig anar ajuntant, que és possible aquest bloc. 

Afegeixo també el meu agraïment, que em sembla que hauré d'anar ampliant sovint, a totes les persones que en esmentar aquest bloc m'han anat recolzant i facilitant la tasca: Nuri de la Biblioteca de Figueres, Antoni Egea, Xacó, Carlos, Nuri de Can Cabañó, Rosa Reglà, Consol, les amistats més properes i tantes persones amb qui amb petits comentaris em van obrint possibilitats i em van donant el seu recolzament. 


Segurament hi trobaràs a faltar alguna planta, potser haguessis pres la imatge d'una manera diferent, potser tindràs dubtes d'algun nom que tu ja saps...sigui el que sigui aquest recull està fet des d'una visió d'aficionada, doncs no sóc ni fotògrafa ni botànica, tot i que amb la meva feina solo recomanar alguna herba remeiera; el que m'ha mogut a fer-lo és la meva fascinació estètica, "d'energia de vida" i de tot el que ens dóna la natura, sobre tot si la respectem, sigui per alimentar-nos, per soplujar-nos, per guarir-nos...La nostra vida depèn totalment de la salut de la natura i de tots els éssers petits i grans que la configuren siguin aimals, plantes, aigües, terres... així doncs aquest recull que no està tancat - està obert a nous elements - és el meu petit homenatge i espero que serveixi perquè tots plegats l'estimem, la respectem i la gaudim més.

La zona de Llers és força diversa i el seu paisatge és ben peculiar, és a la zona dels "terraprims" de l'Empordà, de la garriga que comparteix amb Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Pont de Molins, Biure i Figueres    http://www.icc.cat/vissir3/index.html?kXvC0ZHg3  on es troben també les peculiars barraques, parets i feixes de pedra seca, algunes amb molt bon estat, d'una època no massa llunyana - des de principis del 1700 fins el segle passat - però amb molta importància donat que és el nostre patrimoni arquitectònic agrícola ( veure "Les barraques de pedra seca de la Garriga d'Empordà" d'en Jenar Fèlix, Brau edicions ). 
A part del que és i/o havia estat zona agrícola - camps de cereals, fruiters, horts -hi ha la zona de ribera amb el Rec de Palau, afluent del Rissec, l'Hortal i un petit trosset de la Muga i també la zona de bosc, actualment molt reduït degut al darrer incendi del 2012, el qual m'ha fet adonar de la gran capacitat de la natura d'auto regenerar-se, per sort!.

Vull comentar també que primer el bloc estava pensat com a recull de plantes remeieres que es troben al terme de Llers, però poc a poc em vaig adonant que això és molt limitador (tot i que no en descobriré mai prous) i necessito anar afegint plantes d'alguna altra zona de l'Empordà o que neixen espontànies encara que ens vinguin de fora i també alguna de jardí que no puc ometre per alguna cosa que me'n crida l'atenció; per una altra part en posar paisatge també se m'amplia a la possibilitat de "la historia" de persones que l'ha anat configurant i al que veig al meu voltant des d'aquest balcó incomparable que és Llers: el golf de Roses amb la Mediterrània de fons, la serra de Roda, l'Albera, les Salines, El Canigó, el Bassegoda, el Puig Sacalm, Rocacorba, les Gavarres, el Montgrí, la punta Montgó, de fet, les parets de casa nostra que contenen infinitat de meravelles per anar explorant.

Ah! i el paisatge inclou també animalons de tot tipus, pedres...en fi qualsevol cosa o situació de la natura que ens envolta, dins un radi d'uns 50 km a la rodona, que desperti curiositat en un moment donat i és que a més estem a prop de zones naturals increïbles que per properes potser no els hi fem ni cas: l'Albera amb la important riquesa megalítica, vinyes i oliveres, Salines-Bassegoda amb molta arquitectura romànica i medieval i magnífics boscos, els Aiguamolls de l'Empordà amb el seu paisatge peculiar i la rica fauna autòctona i de pas, el massís del Montgrí -el bisbe mort- delimitant el sud-est amb algunes característiques semblants a les de la nostra garriga, molt a prop també la zona volcànica de la Garrotxa i la possibilitat de "mirar" encara més lluny amb l'observatori astronòmic d'Albanyà on el cel és el protagonista...

Espero que el gaudeixis i et faci gaudir més de la natura. Salut!.

Si vols saber més sobre mi: http://ale-iogaiterapies.blogspot.com.es/p/qui-soc-i-on-em-pots-trobar.html